L'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona tancarà aquest dijous el vint-i-cinquè curs acadèmic. En una entrevista publicada a la revista El Senyal, el director de l'ISCRG Pere Carreras, parla de la trajectòria de l'ISCRG –que va néixer l'any 1988 com a Institut de Teologia de Girona– i defensa així l'estudi de la teologia: "En tots els camps de la vida, és bo que no només tinguem experiència de les coses, sinó també que hi reflexionem i hi pensem". Carreras considera que "una fe que no sigui pensada i meditada té el perill de la deixadesa" i per això convida a futurs alumnes a "engrescar-se per un estudi més sistemàtic" de la teologia.
Entrevista a Pere Carreras, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona
(Josep Casellas –El Senyal) Des de l’any 2010, Pere Carreras i Caballé (Anglès, 1947) és el director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG). Va ser ordenat capellà l’any 1974 i, posteriorment, va obtenir el títol de doctor en Teologia. L’any 1985 va publicar Religió i cultura en Paul Tillich (Editorial Claret). Ha estat vinculat al món dels universitaris i dels estudiants cristians. Actualment és el consiliari de la Delegació Episcopal de Pastoral Universitària. I des de l’any 2002 és el rector de la parròquia de Sant Josep de Girona.
D’on ve el seu interès per la teologia?
Ve des que era al Seminari. En acabar els estudis allà, vaig anar a Barcelona a fer la llicència i, després, el doctorat. Sempre m’ha agradat, a més del treball pastoral, dedicar-me a un treball intel·lectual. I m’ha ajudat molt haver fet classes de teologia, conferències i alguna publicació.
En la seva tesi doctoral va estudiar el pensament de Paul Tillich. Què el va atreure, d’aquest teòleg?
La seva obertura a la societat i al món. La seva teologia de la cultura és impressionant. Estableix un pont, amb una simbologia molt bonica, entre l’Església i el món i entre Déu i l’home. Això ho vaig treballar a la tesina de llicenciatura. Després, vaig comparar Tillich amb Barth, que és totalment diferent. La tesi doctoral, que vaig fer sobretot a Munic però que vaig presentar a Barcelona, va consistir en una comparació entre els conceptes de religió i Església a Barth i a Tillich.
Què aporta la teologia al cristià d’avui?
Avui més que mai la teologia hauria de ser necessària. En tots els camps de la vida, és bo que no només tinguem experiència de les coses, sinó també que hi reflexionem i hi pensem. Allò que creu, el cristià no ho pot creure només amb el cor o amb el sentiment, sinó també amb el cap. Hi ha de donar una coherència i ha de buscar-ne les raons. Una fe que no sigui pensada i meditada té el perill de la deixadesa. Sense teologia, la fe queda empetitida.
Tanmateix, són poques les persones que estudien teologia. Per què?
Hi ha persones que han assistit a moltes conferències i que han participat en algunes classes i cursets. El que falta és engrescar-se per un estudi més sistemàtic. Per exemple, agafar un tema com ara què són els evangelis, o què és la Bíblia o la cristologia, i treballar-lo d’una manera sistemàtica. Qualsevol persona ho pot fer. A l’ISCRG de Girona hi ha qui fa tots els estudis i qui segueix una assignatura un dia a la setmana.
Quan parlem de Ciències Religioses, a què fem referència?
Tenen un camp més ampli que la teologia. La inclouen tota, d’una manera més resumida, sobretot als cursos segon i tercer. El primer any s’estudia sobretot filosofia i matèries introductòries, i a quart i cinquè es treballen, a més de qüestions de pastoral, temes sobre fe i cultura. A Girona tenim un apartat molt interessant: l’art sacre i tot l’aspecte artístic de la cultura.
Entre nosaltres hi ha una presència considerable de persones d’altres religions, sobretot l’islam. En quina mesura l’estudi de la teologia pot ajudar a comprendre millor les altres religions i a dialogar amb els qui les professen?
El tema de les religions el vivim, el patim i, sobretot, el compartim. Una gran quantitat de gent que ve a l’Institut són mestres o tenen relació amb l’educació. I dia rere dia es troben que han d’acompanyar persones de l’islam o d’altres religions. I això interessa. Tenim diferents assignatures que tracten de la relació del cristianisme amb les altres religions.
Quins perfils predominen, entre els alumnes de l’ISCRG?
Hi ha mestres, persones que volen obtenir la DECA (Declaració Eclesiàstica d’Idoneïtat) amb vista a l’ensenyament de la Religió. També hi vénen persones que treballen a les parròquies, com ara catequistes, o que pertanyen a moviments. I gent que es prepara per a la pastoral. Hi ha, igualment, algunes persones que simplement se senten inquietes pel tema religiós. En aquests vint-i-cinc anys han passat per l’Institut unes 1.400 persones, fonamentalment cristianes, però també gent molt oberta d’altres camps.
Quina valoració fa d’aquest primer quart de segle de l’ISCRG?
Ha vingut a omplir un buit important. Havia existit, als anys setanta i vuitanta, el Centre d’Estudis Diocesà, del qual vaig ser molts anys el director. Fèiem conferències i tractàvem temes, però no d’una manera sistemàtica. A finals dels anys vuitanta va néixer l’Institut de Teologia, que després va passar a anomenar-se de Ciències Religioses. Això ha facilitat que molts fessin un estudi més sistemàtic i obert. A més dels cursos, han estat importants les conferències, unes seixanta o setanta, i les vint-i-cinc lliçons inaugurals, que han tractat temes importants i d’actualitat teològica.
Cap on ha de dirigir els passos l’ISCRG en els propers anys?
Necessitem que moltes persones, cristianes o no i de l’edat que siguin –incloent-hi la tercera edat– que estan interessades pel tema religiós s’adonin que val la pena fer l’esforç d’assistir a les classes. D’altra banda, hauríem de tractar temes més d’actualitat, com ara les diferents religions.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.