Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vida Nueva) Dues noves diòcesis plenament en marxa. Aquesta és una part del balanç als deu anys de la partició de la diòcesi de Barcelona. Va ser el 15 de juny de 2004, quan es va anunciar la creació de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, segregades del territori de l'arxidiòcesi de Barcelona. Aquest diumenge es compliran deu anys.

En el seu moment, la decisió no va ser ben rebuda per improvisada i per no respondre a una demanda ni del clergat ni dels organismes diocesans. Lluís Martínez Sistach va substituir el cardenal Ricard Maria Carles, però també van arribar els nous bisbes: des d'Eivissa, Agustí Cortés va anar a Sant Feliu; i a l'auxiliar de Barcelona Josep Àngel Saiz se li va encarregar el bisbat de Terrassa. L'últim número Vida Nueva Catalunya presenta un balanç d'aquests deu anys amb una entrevista als dos bisbes i recull l'opinió d'altres veus de les diòcesis.

Els que van criticar en el seu moment la partició mantenen els seus arguments: no era el moment de triplicar estructures, sobretot, en un temps de reducció d'efectius pastorals. I res ha estat fàcil. Però també reconeixen que s'ha aconseguit l'objectiu de guanyar en proximitat del bisbe amb els seus diocesans.

"La meva voluntat ha estat estar present en tot el territori, perquè això impulsa la consciència diocesana i la comunió interna de la diòcesi", explica Agustí Cortés. Ara, amb una consulta, vol dibuixar el futur de la diòcesi després dels deu primers anys.

També Josep Àngel Sáiz aposta per aquesta proximitat. Fa un balanç "positiu i esperançat", perquè "la meva sensació és que no estem en un moment de davallada". I posa com a exemple el que ha significat per a la diòcesi la creació del seminari diocesà.

Aquests deu primers anys han estat, sobretot, el moment de posar en marxa les noves estructures diocesanes, des de la creació de les delegacions i dels consells diocesans, a la construcció dels edificis de les dues noves seus episcopals. Un procés en el qual s'ha hagut de buscar l'equilibri entre mantenir la coordinació pastoral amb la gran metròpoli veïna de Barcelona i enfortir la identitat diocesana. Equilibri que tampoc ha estat fàcil.

Els subscriptors de Vida Nueva es poden descarregar en PDF tots els suplements publicats i, a més, els que viuen a Catalunya reben mensualment el suplement en paper a casa seva, de manera conjunta amb el setmanari Vida Nueva.