Vés al contingut
Catalunya Religió

Per saber-ne més

(CR) L'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu ha rebut aquest dimarts el XXVI Premi Internacional Catalunya de mans del president de la Generalitat Artur Mas. En el decurs d’una cerimònia celebrada al Palau de la Generalitat, l'arquebisbe ha acceptat el guardó en nom de totes les persones amb ”consciència social, activistes pel bé comú dels éssers humans i del nostre món”, entre els quals ha esmentat “els que es dediquen a salvar nenes perquè no quedin atrapades en matrimonis abusius a l’Àfrica subsahariana, els de l’àmbit de l’assistència mèdica que atenen els refugiats de Síria, o les dones que eixuguen els ulls dels infants que la sida deixa orfes al meu país”.

En el seu discurs, Desmond Tutu ha dit que també rep el premi en nom “dels que defensen el dret del poble català, i dels ciutadans d’altres territoris, a decidir pacíficament el seu destí”. L'arquebisbe ha assegurat que "quan una massa crítica dels ciutadans de qualsevol regió o país actuen per assolir un propòsit comú i just esdevenen una força irresistible" i hi ha afegit que “els que pretenen aturar-los se’n poden sortir durant un temps, amb un gran cost, però inevitablement s’adonaran que la resistència és inútil”.

Desmond Tutu també ha fet una crida a viure segons "l'essència de l'ésser humà", amb el terme conegut a Sud-Àfrica com 'Ubuntu'. Des d'aquesta perspectiva ha dit que no podem viure aïllats perquè 'ubuntu' implica 'interconnexió' i també 'generositat'.

"El veritable Martin Luther King de Sud-Àfrica"

Per la seva banda, l'arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez-Sistach ha glossat la figura de Desmond Tutu i li ha agraït la seva feina en tant que "apòstol de causes tan nobles com la integració racial, la pau, l'ecumenisme, el respecte als drets humans i el perdó".

Durant la intervenció de Sistach s'ha referit al somni de l'arquebisbe anglicà Desmond Tutu: “Que tots els homes i dones del món puguin viure com a ciutadans iguals i lliures veient respectat els seus drets i deures sota la mirada de Déu”.

Sistach ha comparat així el Premi Nobel de la Pau amb Martin Luther King: "L'arquebisbe Tutu ha estat i és el veritable Martin Luther King de Sud-Àfrica en la seva lluita activa contra l'Aparheid”. I ha citat Nelson Mandela quan va reconèixer els cristians com els grans aliats per superar la discriminació racial. Li ha agraït així ser "mediador i conciliador en la transició cap a la democràcia del seu país”.

Defensor de les causes justes i nobles arreu del món

Durant la seva intervenció el president de la Generalitat ha volgut subratllar, d’entre els motius pels quals s’ha concedit el Premi Internacional Catalunya a l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, el fet que “sempre ha defensat causes justes i nobles arreu del món”, i que ho ha fet, ha dit, “amb la paraula i amb l’acció”. “Desmond Tutu és en aquella categoria de persones que prefereixen fer el bé que no quedar bé, que ha triat i s’ha posat al costat de les persones que patien injustícies”, ha reblat.

Artur Mas ha assenyalat que aquest premi és atorgat “amb vocació d’agrair aquella gent que fa que la humanitat avanci”, però, ha afegit, “també perquè a través de les grans personalitats que han rebut aquest premi, nosaltres com a país puguem aprendre a ser millors”.

El president ha defensat aquesta nit que “quan una gran majoria social actua amb un propòsit comú i un objectiu just, aquest moviment es converteix en una força irresistible”, fent així seves les paraules pronunciades prèviament en aquest sentit per l’arquebisbe sud-africà, Desmond Tutu, en defensa del dret a decidir dels ciutadans.

En la seva intervenció, Mas ha destacat que “és preferible l’acord i el consens que no les decisions unilaterals”, i ha assegurat que “amb els reptes que tenim es bo que ho tinguem present, i crec que ho tenim”. I ha afegit “les negociacions s’han de fer sempre amb amplitud de mires i totes les parts han de treballar pel benefici mutu, perquè aquest concepte és preferible als altres tipus de solucions”.

El cap de l’Executiu ha descrit Catalunya com un país que ha sabut preservar al llarg dels anys una cultura i una llengua pròpies, i que, per tant, dibuixa “una identitat de matriu cultural, i de cap altre matriu”; un país, ha continuat, “acostumat a acollir persones de procedència molt diversa, molt barrejada i més atenta al projecte comú que no a les arrels diverses”, i un país, ha afegit, que té “una societat civil dinàmica, potent i organitzada, signe de la seva pròpia identitat, amb un teixit social molt ric, que en moments de dificultats funciona a ple rendiment”.

“Aquest és el país que reclama decidir el seu futur i poder votar el 9 de novembre”, ha afirmat Artur Mas, i ha insistit “ho volem fer des d’un esperit absolutament pacífic, perquè aquest és el comú denominador dels moviments que hi ha a nivell social, tret d’alguna excepció, a Catalunya”.

Prèviament a l’acte de lliurament, el president Mas i Desmond s’han reunit durant mitja hora al Palau de la Generalitat. A la cerimònia de lliurament han assistit també la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; i el president delegat del Premi, Xavier Rubert de Ventós. Per part del Govern, hi ha assistit també la vicepresidenta Joana Ortega; i els consellers d’Interior, Ramon Espadaler, i d’Ensenyament, Irene Rigau.

Acta del Jurat

El Jurat del Premi va decidir el passat mes de maig atorga el XXVI Premi Internacional Catalunya al també Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu “per la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d’una integritat, un coratge i una capacitat excepcional”.

Els membres del Jurat han valorat també a l’hora de guardonar Desmond Tutu al fet que, des de la desaparició de l’apartheid a Sud-àfrica, va ser un dels protagonistes actiu en la defensa dels drets humans arreu del món i que s’hagi implicat activament en campanyes contra la sida, la tuberculosi, la pobresa, el racisme, el sexisme i l’homofòbia. Considerat la consciència moral de Sud-àfrica, icona de l’esperança més enllà de l’Església i de Sud-àfrica, Tutu és considerat un estadista del vell món amb un paper molt important encara avui en la reconciliació entre pobles.

El Premi Internacional Catalunya, creat per la Generalitat de Catalunya el 1989, es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. La convocatòria del XXVI Premi es va estendre del 2 de juliol fins al 31 de desembre de 2013 (Resolució PRE/1409/2013, publicada al DOGC núm. 6408) i hi van concórrer 162 candidatures provinents de 51 països, presentades per 187 institucions de 43 països i pels mateixos membres del jurat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.