(David Casals –CR) Limud vol dir en hebreu 'estudiar', i també és el nom que porta una jornada que se celebrarà aquest diumenge a Barcelona, i que també es podrà seguir al Twitter, a través del perfil @limudBarcelona.
De fet, hi ha jornades amb el nom de Limud "a 80 ciutats de 35 països diferents, com Sidney, Toronto i Shanghai”, i ara arriben a la capital catalana, segons explica un dels organitzadors, Pablo Guverich, en declaracions a CatalunyaReligió.cat.
Què diferencia aquesta jornada respecte a altres trobades que s'organitzen des del judaisme? Guverich ho té clar: el seu punt de vista inclusiu. “Ens dirigim a tothom amb independència de que els participants siguin ortodoxos, conservadors o liberals”.
Una altra de les seves perspectives és l'horitzontalitat. “Tots podem ensenyar i aprendre. No es busca convèncer a ningú, simplement s'exposen les tendències i cada participant es queda amb allò què vol”.
“Estem oberts a totes les línies del judaisme. Volem crear xarxes i contactes, i ens dirigim a tot tipus de públic”, explica Guverich. Per això hi ha activitats per a infants, joves i adults.
Una altra de les característiques és que es tracta d'una jornada que es basa 100% en el voluntariat. “Fins i tot qui intervé ha de pagar entrada”, hi afegeix.
Còmic, erotisme, literatura i psicoanàlisi
Aproximar-se al judaisme des de diferents perspectives és una altra de les dimensions de Limud, on hi cap “des d'allò lúdic fins al component més social”.
Es parlarà de meditació i ioga des d'una perspectiva jueva, del paper dels nombres i les xifres en aquesta tradició, el component eròtic del 'Shir Ha Shirim' –el llibre bíblic del 'Cantar dels Cantars'– i també d'una faceta desconeguda dels superherois.
Superman, Batman, Spiderman, X-Men, el Capità Amèrica i Hulk no només tenen en comú el fet de protagonitzar pàgines i pàgines de còmics, sinó que els seus creadors tenien origen jueu, i eren descendents d'immigrants que dècades enrere havien arribat a Estats Units.
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro exposarà una paradoxa en les literatures hispàniques: al llarg del segle XIX i durant el primer terç del segle XX, hi ha referències a jueus, tot i que la gran majoria d'autors no n'han conegut mai a cap.
Els casaments mixtos –quan els nuvis són de diferents tradicions– són un altre del temes que es tractaran, així com la relació entre la psicoanàlisi i la tradició jueva i l'arqueologia jueva a Catalunya. De fet, a la Península Ibèrica hi va haver presència jueva durant més de 1.000 anys però “irònicament”, els cementiris són uns dels poc rastres que encara es conserven de la seva presència. Entre elles, la de Barcelona, i també el nom d'una de les seves muntanyes emblemàtiques, Montjuïc.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.