Vés al contingut
Catalunya Religió

(Glòria Barrete –CR) L'any 2007 la ciutat brasilera de Mendes acollia la primera Assemblea Internacional de la missió marista. Aquest proper setembre se celebrarà a la ciutat africana de Nairobi la segona assemblea. Ja fa set anys que l'Institut Marista ha pres consciència de que germans i laics comparteixen una missió, i va ser en el darrer Capítol General, ara fa 5 anys, que aquest concepte de missió compartida va agafar impuls esdevenint en 'Maristes nous en missió'.

Del 6 al 9 de maig Notre-Dame ha esdevingut l'escenari de l'assemblea provincial, la fase prèvia a la trobada de Nairobi, on han participat una vuitantena de persones de la província de l'Hermitage, entre germans i laics, d'entre els quals una quarantena provenien de Catalunya. Uns dies on "es busca que tant laics com germans, en igualtat de condicions i de números, puguin debatre i reflexionar sobre el futur de la missió marista", explica Pep Buetas, un dels organitzadors de l'assemblea i membre del secretariat internacional dels germans-laics de l’Institut Marista.

De l'àmbit global a l'àmbit local

Una assemblea provincial centrada el primer dia "en el concepte d'obrir-nos al món", a través d'una taula rodona d'experiències de la província "que poguessin ser significatives de cara a la missió, que ens mostren trets d'aquest nou moment que diem que estem vivint: un moment nou pel carisma marista, sobretot pel que ve donat entre la relació entre germans i laics". L'assemblea internacional, la de Nairobi, té com a logo una foguera i un arbre típic africà, un espai on les tribus africanes es reuneixen al voltant del foc per explicar històries. Aquest paral·lelisme espaial es va utilitzar a la nit quan "al voltant d'un foc simbòlic vam fer grups i vam explicar la nostra història personal marista". Una primera jornada de treball que "va anar des de la realitat general, coneixent les presències maristes arreu del món, a una realitat concreta, la personal de cadascú", comparteix Buetas.

El segon dia d'assemblea es va centrar en l'expressió, plasmant el viscut el dia anterior en uns mandales. La tarda es va destinar al "retrobament amb el foc inicial del projecte marista" a través d'uns itineraris que havia recorregut Marcel·lí Champagnat, el fundador.

En el darrer dia d'assemblea els participants es van escriure una carta a ells mateixos simulant ser ells en edat avançada i aprofitant la saviesa que dona el pas del temps per aconsellar i recordar "el que és important a la vida i els somnis que valen la pena acaronar". Una carta motivacional que els participants rebran a les seves bústies d'aquí a un temps. L'assemblea va finalitzar amb un sondeig per escollir els representants de la província a la trobada de Nairobi i amb una pregària d'enviament.

Una missió compartida

Una trobada per conèixer i reflexionar sobre el present i el futur de la missió marista i on els laics són part important del procés. "Els laics també som hereus del carisma marista; ja portem uns quants anys amb aquest sentiment i d'alguna manera això de 'Maristes nous en missió' ens inclou ja a tots". Però Buetas matisa de seguida el concepte de laic marista. Per ell "el laïcat marista respon a una vocació, i com a vocació és una resposta gratuïta. No té cap sentit instrumental, no es tracta de que si hi ha menys germans ara hem de tenir més protagonisme que abans. Aquest procés no va ni per números ni va a substituir res, sinó a descobrir aquesta nova crida i a fer-nos una interpel·lació a nivell personal".

Una crida que s'ha de desvetllar i no donar mai per feta, ja que segons explica Pep Buetas: "El que estem intentant defugir és causar la confusió de que qualsevol treballador o col·laborador de les obres ja és o s'ha de sentir automàticament laic marista, doncs no, perquè és un procés de descoberta personal; hi pot haver fantàstics col·laboradors que no es senten cridats a la vida marista i en canvi donen el seu temps com els que més".

Un procés de descoberta que s'ha de motivar i conceptualitzar des de l'Institut Marista, on ja hi ha petits signes de treball en aquesta línia: "tot això s'està alimentant fent formació conjunta, fent recessos compartits entre germans i laics, obrint comunitats mixtes, grups de vida marista on hi ha germans i laics i on el rol del germà no és només el de consiliari sinó que és un més, amb caps de setmana que anomenem d'aprofundiment vocacional, etc".

Fotografies: Maristes Hermitage

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.