Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Eugeni Gay Montalvo, David Jou, Jordi Lòpez Camps, Josep Miró i Ardèvol, Francesc Torralba / La Vanguardia) Avui el projecte col·lectiu d'Europa es troba en crisi. Es troba realment sotmès a una desafecció creixent i a unes divisions profundes entre països deutors i creditors, entre el nord i el sud, on aflora també dins de cada Estat la divisió social entre aturats i aquells que tenen feina; entre fixos i precaris; entre privilegiats fiscals lligats als grans ingressos i els sotmesos a uns impostos que obliguen a treballar mig any per al conjunt dels poders públics.

El camí recorregut per la Unió Europea ha estat positiu, però és insuficient. La construcció d'Europa d'ençà de la Segona Guerra Mundial va ser fruit d'un ampli pacte. Un model polític en el qual la dignitat de la persona ha estat la font primera de l'ordenament jurídic, que respecta les llibertats (de creences, d'associació, de pensament, d'expressió i de moviments), però, a la vegada, té exigències d'equitat per a tots els ciutadans, evitant la caiguda en les grans desigualtats que hi ha en tantes àrees del món.

No hi ha pau sense justícia. L'Europa social és font de pau, mentre hi hagi justícia, però l'Europa social encara necessita més: una política a favor de la natalitat, amb polítiques favorables a la vida i a la família, que eviti que Europa es converteixi en un gran geriàtric; una política d'acollida i integració dels immigrants; transcendir representativitats polítiques llunyanes, de segon i tercer grau, i de la burocràcia despersonalitzadora, i recuperar la pràctica del principi de subsidiarietat i de participació dels ciutadans, en un marc de competències, entre les diverses instàncies, molt més ben definit.

¿Com pot haver-hi una política europea, si ni tan sols hi ha partits polítics realment europeus i el que se'ns presenta com a tals són una desvinculada articulació de partits estatals, malgrat que les decisions de la Comissió i del Parlament cada vegada ens afecten més? Tot i això, resulta que les eleccions pel Parlament europeu s'utilitzen per tot menys per reconstruir el projecte europeu. Tot plegat fa que la idea europeista estigui ben lluny dels problemes reals de la ciutadania.

Com hem passat de l'Europa de la moral col·lectiva de la reconstrucció després de 1945, de la redistribució de la riquesa, i de l'economia social de mercat i l'Estat de benestar, a l'Europa à bout de souffle, l'Europa panteixant en què avui vivim?

Cal refer el camí. Europa necessita recuperar el seu propòsit: no pot ser fonamentalment un espai mal dissenyat de moneda única, ni un apèndix de la OTAN i de les polítiques dels EUA. Rússia no és el nostre enemic, sinó una gran cultura i societat amb la qual cal urgentment construir ponts de comprensió mútua i treball en comú, perquè també ells són, sens cap dubte, Europa.

Els signants d'aquest article defensem seguir i aprofundir en l'orientació dels pares fundadors, però amb tota la seva essència, no només amb el pragmatisme derivat de l'ordenament jurídic i de la regulació econòmica, sinó també al servei d'una missió comuna, d'un projecte moral.

El projecte moral europeu dels anys cinquanta passava per la reconciliació i la cooperació, per la llibertat, la pau, la solidaritat i la democràcia. La seva ambició anava molt més enllà del que avui representa la Unió Europea, amb la integració econòmica encara parcial i la moneda única; amb Schengen i les complexes directives i institucions de governança europea.

Jacques Delors, quan era comissari europeu, va impulsar un programa titulat Donner une âme a l'Europe, que precisament intentava superar la visió d'una Unió Europea només assentada en regulacions jurídiques i econòmiques i reivindicava la dimensió moral del projecte europeu.

És possible aquest camí? La història europea dels darrers dos mil anys pot fonamentar una moral, una ètica que il·lumini la construcció jurídica i econòmica i que li doni consistència suficient per integrar els sentiments patriòtics nacionals?

La història europea, amb el millor i amb el pitjor, pot ajudar-nos a identificar el rumb futur del nostre continent? És possible cercar el substrat compartit amb una relectura i un retrobament dels idearis, les ideologies i les religions que s'han trobat durant tots aquests segles?

El projecte moral europeu també passa per assentar de manera crítica les bases de la seva identitat. Aquesta identitat europea no és possible sense una relectura a fons de les seves arrels i motivacions, que donen sentit a la comunitat europea. Les arrels d'Europa, el seu fonament judeocristià, grecoromà i modern, formen un conjunt que s'ha anat construint històricament.

La identitat d'Europa és, per dir-ho a la manera de Paul Ricoeur, narrativa, una construcció històrica feta de diversos sediments que fan d'aquest un lloc singular en el món. Una identitat que, sense voler esborrar les diverses pertinences històriques col·lectives, ofereixi un conjunt de valors, de sentits i sentiments que uneixi en un cert batec comú els centenars de milions de ciutadans que la configuren. Una identitat que afavoreixi la identificació dels europeus amb una comunitat de valors.

La Unió Europea pot convertir-se també aquesta comunitat de valors amb una identitat compartida. En aquest procés, volem manifestar la rellevància del cristianisme com un dels eixos que han afaiçonat el tronc comú de la identitat europea, des d'una perspectiva no exclusivament confessional, sinó impulsora de valors ètics i culturals sobre el sentit de la vida, el concepte del be, de la justícia, especialment de la justícia social i la solidaritat, que poden ser àmpliament compartits a la pràctica malgrat que no es comparteixi la seva fonamentació metafísica. Tot i reconèixer, en massa etapes de la història, abusos de poder, negar-lo és renunciar a la mateixa ànima del continent.

En un món cada vegada més global i multipolar, a Europa li cal un lideratge moral que tingui força i consens, que sigui un digne representant del que hauria de ser. I aquest lideratge tan sols és possible si hi ha un subjecte europeu capaç d'exercir-lo, una Europa present arreu del món i que pugui frenar l'extensió d'un neoliberalisme global que causa tants estralls i injustícies socials.

L'ànima d'Europa i el seu projecte moral estaran formats per aquells millors intangibles que l'han fet un àmbit estable i digne per viure-hi, un lloc caracteritzat per la llibertat i per l'equitat, per un estat social atent als més vulnerables, per la convivència de cultures i religions. Un projecte que hauria de ser cada dia més fort i menys burocràtic, més democràtic i transparent, més assentat en les nostres arrels culturals, històriques, religioses i, finalment, més emprenedor, culturalment fort i auster.