(Anton Monner – CR/Tortosa) La romeria de Vilalba dels Arcs a Berrús és una tradició ancestral. Vilalba dels Arcs va celebrar aquest dissabte dia 26 el seu romiatge a Berrús, ermita situada a peu a 5 hores i dos quarts de la vila. Els vilalbins hi senten un gran fervor que es transmet de pares a fills amb un costumisme tan estratificat que després de centenars d’anys son calcats tant els preparatius, com la processó, els descansos, la celebració de la Missa: tot plegat és un autèntic ritual. Els càntics, els precs, les absoltes, les parades dels punts d’anada i tornada i, fins i tot, les onze hores que inverteixen entre anar i tornar. L’any 1806, l’agustinià, Pare Manuel Rico, va publicar el llibre “España Sagrada”, on explica com es celebrava el romiatge des del segle XVII, que en res ha canviat des d’aquell moment.
Tot té el seu ritual. Se’n diu “La Festa de Berrús” i es celebra el dissabte “in albis” o de pasqua. És d’incumbència de l’Ajuntament que es fa càrrec de les despeses i ofereix al sacerdot un servent, dues cavalleries, una per muntar-la i l’altra per carregar-hi els ornaments sagrats. Amb anticipació hom escriu al batlle i al rector de Riba-roja, on està ubicada l’ermita, sol.licitant el permís, el qual un cop obtingut, el primer dia de pasqua, en sessió ordinària, havent-ho fet constar en acta l’acord de la celebració de la romeria o festa, el senyor rector ho anuncia des del púlpit.
Des de les primeres hores del divendres, als esclats de la llum del dia, l’encarregat de la campana de Berrús, recorre els carrers del poble, casa per casa, anunciant la festa. A la matinada del dissabte, obre la comitiva a toc de campana i ajudat pel repic de les campanes de l’església, comença la funció. Algunes devotes porten tota la nit de divendres a dissabte esperant-se a la porta de l’església per gaudir del privilegi de preferència, per caminar al mateix darrera dels confrares, que coincideixen amb els membres del Patronat.
El Patronat de Berrús està integrat per 17 persones, 14 de les quals de forma hereditària i tres que es nomenen cada any. La presidenta és la Rosa Maria Manyà, filla del que fou president durant, Pere Manyà i Puey. La Bandera, amb el seu abanderat, obre la processó, presidida pel rector de la parròquia, mossèn Ruben Garcia i Molina, revestit amb roquet, estola, amb un crucifix penjat al coll i casulla morada. Està seguida per quatre cantors, vestits amb gambeto i roquet, amb la vara a la mà, i canten durant tot el trajecte. Es porten tres Sant Crists, presidit pel de Berrús, i rodejats per dues torxes o “farols” cadascuna de les tres Creus.
En sortir de l’església, a les 4 del matí, es canta la lletania “Santa Virgo Virgium”, a continuació “O vere Deus” i tot seguit la lletania de Berrús. A la primera invocació “Sante Laurenti”, patró de la població, s’arriba a l’indret conegut per “La Roda” i cantant es prossegueix el camí fins a l’ermita de Sant Pau, que s’hi arriba per les 6,30 hores. En arribar es canta “Veritas Deus” i dins del temple, “Regina Coeli” i en sortir la lletania dels Sants. A quarts de vuit s’arriba a “l’esmorzador”, on s’hi canta “Suscipe depreciationem”. A tres quarts de vuit es surt després d’haver esmorzat, tot cantant “Unitas Deus”, a més de la lletania de Berrús. A la seva església dedicada a Santa Magdalena s’hi canten els goigs, obrint el cant el cor i unint-s’hi tots els peregrins en bloc.
La Missa comença a les 11, havent comprat anticipadament les cintes beneïdes de Berrús, protectores de malalties. L’Eucaristia comença havent-se entonat el “Te Deum” i en acabar es beneix el pa que en temps antics es repartia entre els pobres. A dos quarts de dues es dina, i a les quatre, havent cantat les vespres de difunts, s’organitza novament la processó per tornar de cara el poble, tot cantant, “Unitas Deus” i els goigs de Santa Magdalena de Berrús.
A dos quarts de sis s’arriba al “bevedor”, on es reposen un xic les forces dels caminadors, tot cantant la lletania a la Verge. A dos quarts de set s’arriba a Sant Pau on es canta “Uniatas Deus” i la lletania de la balma de Sant Pau. Dins el temple s’entonen els goigs de Sant Antoni Abat, els responsos “Libera me Domine”, “Qui Lazarum, “Unitas Deus” i s’acaba amb la lletania de Sant Pau. En sortir es canta “Suspice” i la lletania dels Sants. A dos quarts de vuit es berena, a “l’Abeurador de Pelatxo”, i s’entona el “Regina Coeli”. A les 10 de la nit s’arriba a “La Roda”, cantant “Unitas Deus”, es passa per l’ermita de Nostra Senyora de Gràcia, on s’hi entonen diferents cants i a les 11 de la nit s’entra al temple parroquial cantant els goigs de Santa Magdalena, amb els avis, malalts i nens que no han pogut anar a peu a Berrús. Així s’acaba la Festa de Berrús, amb onze de caminar, tot cantant, tocant la campana, i només amb dues hores de descans per menjar.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.