Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Casellas – CR/Girona) La Cellera de Ter i Amer acolliran, el dia 19 d’abril, la trenta-vuitena edició de la Pasqua Jove que organitza la Delegació Episcopal de Pastoral amb Joves de la diòcesi de Girona. És la primera vegada que es fa conjuntament a dos municipis. Una altra novetat consisteix en el fet que està estructurada en forma de ruta, a la qual participaran tots els joves.

El lema de la Pasqua Jove d’enguany és: “Queda’t amb nosaltres”, fent referència a l’episodi dels deixebles d’Emmaús. Es preveu que hi participin dos centenars de persones al començament i que aquesta xifra augmenti fins a arribar al doble o més a la part final. Durant la tarda del Dissabte Sant, els joves analitzaran i aprofundiran aquest text durant el trajecte que faran a peu des d’El Pasteral fins a Amer. Abans, al teatre de la Cellera, el grup “Esquetx” d’aquella població haurà fet una representació per introduir el tema. Aquesta representació serà precedida per la projecció d’un muntatge audiovisual que presenta la comarca en la qual es fa la Pasqua Jove, especialment la línia del Tren d’Olot des de Bescanó fins a Sant Feliu de Pallerols. El director d’aquest muntatge és Pere Massó i el guionista, Josep Valls.

Els actes continuaran amb un concert del grup “Sisom”, el sopar i, a dos quarts d’11 del vespre, el lucernari i la processó cap al monestir d’Amer. Allà s’hi desenvoluparà la Vetlla pasqual, que serà presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo. Durant la celebració, una quinzena de nois i noies de la comarca faran la Professió de Fe. La trobada s’acabarà amb una xocolatada per a tothom.

Preparació llarga amb participació àmplia

La preparació de la Pasqua Jove ha estat a càrrec de l’anomenat Equip motor, d’àmbit diocesà, encapçalat pel Delegat de la Pastoral amb Joves, mossèn Jordi Callejón, i ha comptat amb la participació de tot l’arxiprestat del Ter-Brugent. Al febrer, es va fer na reunió a la Cellera, amb una quarantena d’assistents, bàsicament membres dels Consells pastorals i catequistes de totes les parròquies. I al març hi va haver una altra reunió, a Amer, amb la participació d’uns cent cinquanta nois i noies de Confirmació i postconfirmació. Durant aquesta darrera trobada es va projectar un reportatge sobre la Pasqua Jove 2013, que va tenir lloc a Blanes, i es va fer una pregària a l’estil de Taizé.
Els organitzadors destaquen també l’interès que han mostrat els ajuntaments de la Cellera de Ter i Amer per aquest esdeveniment i la seva col·laboració.

La preparació s’intensificarà durant els dies del 17 al 19 d’abril amb el Tridu Pasqual que alguns joves, sobretot els més implicats en l’organització, viuran plegats al monestir de Sant Daniel.

Origen i evolució

Mossèn Ramon Oller, rector de la parròquia de la Cellera de Ter, es troba precisament a l’origen de l’experiència de la Pasqua Jove a la diòcesi de Girona, ara fa trenta-vuit anys. “La idea de fer la Pasqua Jove va néixer d’unes reunions de coordinació de grups de pastoral de joves de la diòcesi”, explica Oller a CatalunyaReligió. “Hi havia l’impacte de la Pasqua Jove que es feia a Taizé i de la que es feia a les Avellanes. Era un tema recurrent”, afirma. I continua dient: “Vàrem fer una proposta d’activitats per a joves de parròquies que no tenien experiència de participar en actes massius, però obertes a tothom”. Oller explica que les primeres edicions de la Pasqua Jove es van fer al santuari de la Mare de Déu del Collell. Més tard, quan mossèn Narcís Ponsatí era delegat de joves del bisbat de Girona, la celebració va passar a ser itinerant.

Mossèn Oller valora així l’evolució que ha seguit aquest esdeveniment eclesial: “Va arribar a aplegar més de mil joves. Després va experimentar una davallada. Però sempre ha tingut l’estima dels capellans i ha estat un punt de referència, un moment fort de la pastoral de joves a la diòcesi. És una barreja de pastoral popular amb una ambientació que té en compte la manera de ser dels joves i que abans era més austera i senzilla. Ha ajudat a connectar joves i ha servir per remoure equips allà on s’ha fet, és a dir, per fomentar la pastoral de la parròquia que l’ha acollida. Això és interessant i val la pena”.