Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals i Vila – CR) Dijous Sant. 20 hores. A l'Església Protestant de Barcelona Centre, al carrer Tallers. Arrenca un culte unit de Dijous Sant. El presideix la pastora de la comunitat, Marta López Ballalta, i arrenca la seva predicació tot dient: “Hem deixat de banda la humanitat en el relat de la Passió”. En el culte, s'ha cantat un dels himnes més tradicionals en el món protestant per aquestes dates, 'Oh, testa lacerada!'.

Al llarg del seu sermó, la pastora pretén aproximar-nos al relat de les últimes hores de la vida de Jesús des d'una perspectiva diferent. Convida als creients a rellegir el relat dels Evangelis, però aproximar-se a ell des d'una forma estrictament humana.

“Potser hauriem de deixar de banda les teories per apropar-nos-hi com som nosaltres. Homes i dones. Deixem de mirar els textos des de la perspectiva de Déu i fem-ho com a éssers humans”, explica.

Després d'aquesta invitació, certifica una paradoxa. Les últimes hores de la vida de Jesús (la Pasqua cristiana) succeeixen en la Pasqua jueva, quan els israelites recorden “la victòria de Déu, el naixement com a poble, l'alliberament de quan eren esclaus a Egipte”.

La Pasqua cristiana, indica, té un gran eix: la nova espiritualitat que proposa Jesús. “És una manera diferent de construir el poble de Déu”. Qui el segueixen? “Multitud de desnonats, malalts, impurs, prostitutes”. “Jesús posa en perill el poder preestablert, la forma en què la religiositat s'havia institucionalitzat”, afegeix.

El relat bíblic no ha de servir únicament per recordar uns fets que fan passar fa dos mil·lenis. Segueixen sent plenament vigent. El cristià, explica, ha de trencar barreres i treballar per una societat més justa.

Jesús no va tenir por per aconseguir-ho. “Quantes vegades la por ens porta a la traició amb allò que creiem, amb les persones que estimem? La por empresona a les persones dins dels sistemes d'injustícia i ens diu que no podem canviar res”. I precisament, no tenir por i treballar per aconseguir que sigui una realitat el