Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Josep Miquel Bausset) Aquest dissabte s'han celebrat 100 anys del naixement a Alacant de Francesc Castelló i Aleu, un jove que al llarg de la seva curta vida va viure la seva fe amb valentia. La ciutat d’Alacant ha dedicat un carrer al beat Francesc Castelló al barri de Sant Gabriel, a prop de la parròquia que porta el seu nom. I serà els dies 1, 2 i 3 de maig que la parròquia de Sant Pere de Lleida peregrinarà a Alacant, ciutat on va nàixer fa 100 anys, el beat Francesc Castelló.

El matrimoni Castelló Aleu vivia a Lleida, però per raó del treball del pare la família es traslladà a Alacant, on va néixer el petit Francesc, el tercer fill del matrimoni. Batejat a la basílica de Santa Maria d’Alacant, quan morí el seu pare, el juny de 1914, la mare i els tres fills van tornar a Lleida, d’on eren originaris.

A la mort de la mare, el 1929, Francesc i les seves dues germanes van ser acollits per la germana del pare. Amb l’ajuda d’una beca, Francesc va estudiar a l’Institut Químic de Sarrià, acabant la llicenciatura a Oviedo, amb només 20 anys d’edat. Francesc col·laborà amb la Congregació Mariana i en tasques apostòliques en el patronat obrer del barri de la Sagrada Família de Barcelona. Amb el títol de químic, Francesc va començar a treballar a la casa Cros. El jove va començar a sortir amb Mariona Pelegrí, de qui es va enamorar.

L’1 de juliol de 1936 Francesc es va incorporar a l’exèrcit i va ser detingut el 21 de juliol del mateix any 1936. Va ser empresonat a la Seu Vella de Lleida, convertida en presó. El 29 de setembre va comparèixer davant el tribunal popular, que l’acusà de feixista, cosa que Francesc va negar rotundament. Però en ser acusat de catòlic, el jove va respondre: "Sí, sóc catòlic!" En oferir-li la llibertat si renunciava de la fe, Francesc no va voler apostatar. Va morir el 29 de setembre d’aquell mateix any, donant testimoni de Crist.

Com diu Sant Pere Crisòleg en un dels seus sermons, “Els màrtirs naixen en morir”, i ja que “la seva fi significa el principi, en matar-los se’ls donà la vida i ara brillen en el cel, quan els homes pensaven haver-los suprimit de la terra”.

Abans de morir, Francesc Castelló escrigué tres cartes, una a la seva promesa, una altra a les seves germanes i a la seva tia, i l’última al pare jesuïta Román Galán. Als tres textos de Francesc ressona la seva alegria en poder ser testimoni de fe. Així ho canten els goigs dedicats al beat Francesc Castelló: “Veus el cel que ja t’espera i en aquell últim moment, escriuràs el que delera el teu cor i el pensament: pau i amor perns de palanca, entre tu i els qui has volgut”.

A la carta a Mariona Pelegrí, la seva promesa, Francesc Castelló escrivia: “Una alegria interna, intensa, forta, m’envaeix. Tot estic envoltat d’idees alegres com un pressentiment de la Glòria”. També a la carta a les seves germanes hi ha la pau i la serenor de Francesc, que naixien de la seva fe en Crist: “Acaben de llegir-me la pena de mort i mai he estat més tranquil que ara. Tinc la seguretat que aquesta nit estaré amb els meus pares al cel, allí vos esperaré a vosaltres. No vull de cap manera que ploreu”.

Finalment a la carta a Román Ganlán, Francesc li expressava la confiança en Déu davant la seua mort imminent: “Le escribo estas letras estando condenado a muerte y faltando unas horas para ser fusilado. Estoy tranquilo y contento. Espero poder estar en la gloria dentro de poco rato”.

Francesc Castelló va ser un autèntic màrtir de Crist, ja que com diu Sant Ambròs al seu comentari al salm 118, “és anomenat màrtir el qui suporta injustament els turments de les persecucions, perquè no ha robat, no ha fet violència a ningú, no ha fet res contra la llei. És atacat com a culpable, quan és digne de lloança”. De fet, quan Francesc va ser acusat de feixista, ell ho va negar. Però quan fou acusat de cristià, donà públic testimoni de la seva fe.
L’11 de març de 2001 el papa Joan Pau II va beatificar el màrtir, un jove que visqué estimant, i morí perdonant, com canten uns Goigs:

“El martiri t’asserena,
i amb la força dels teus cants,
abastaves la carena
on el Crist congrega els sants.
Ara al cor no poses tanca,
vetllant el món esmaperdut”.

Montserrat sempre ha tingut un vincle especial amb el màrtir Francesc Castelló, ja que el monjo i pare Romuald Díaz, va ser el biògraf i el vicepostulador de la causa de beatificació. Per altra part, el monjo Odiló Planàs va ser l’autor de la música dels Goigs del màrtir i el monjo Oriol Diví va ser qui va dibuixar aquests Goigs.

En el centenari del seu naixement, els valencians i els catalans tenim en Francesc Castelló, un jove que va confiar plenament en Déu, un model de vida cristiana i un exemple de fortalesa davant les dificultats.