Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) La nova Càritas dels bisbat de Sant Feliu ha celebrat a Montserrat el primer aplec dels voluntaris. 450 voluntaris van participar en la trobada que es va iniciar amb la participació a la Missa Conventual del Monestir de Montserrat, que va ser presidida pel bisbe Agustí Cortés.

En la trobada, Joan Torrents, director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, va agrair a totes les voluntàries i voluntaris, la tasca que durant tant i tants anys han estat desenvolupant al territori de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Va destacar que l’acció social de l’església a través de Càritas no s’inicia ara amb la creació de la nova Càritas, sinó que l’acció preferencial pels pobres s’ha estat desenvolupant des de ja fa molt de temps, gràcies a l’acció de voluntaris i professionals contractats, que esdevenen signe visible de l’amor de Déu, per a totes aquelles persones que pateixen necessitats i que s’apropen a Càritas cercant esperança.

Per la seva banda el pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat va voler donar la benvinguda al Santuari a tots els voluntaris i participants a la Trobada i va encomanar la tasca de Càritas Diocesana de Sant Feliu i de tots els seus voluntaris, a la Mare de Déu de Montserrat, com a patrona del bisbat. En paraules del pare abat, Càritas ha de ser part de les comunitats cristianes, perquè el culte a Déu, la pregària i els sagraments són inseparables de la diaconia, del servei als altres; una església que no fos servidora, no seria l’església de Jesucrist.

Agustí Cortés, va fer una reflexió dels motius que ens han de moure com a voluntaris per a desenvolupar l’acció social i preferencial pels pobres que resa la missió de Càritas. Fent un paral·lelisme amb el que podria haver contestat el propi Jesús a una pregunta com aquesta, el bisbe veia clara la resposta: el que ens ha de moure és que Déu és amor, i aquest amor de Déu és expansiu de nosaltres cap a l’altre per afavorir-li l’existència, però també de Déu mateix cap a nosaltres.

Finalment Sebastián Mora, secretari general de Cáritas Española, va oferir una ponència. Va començar agraïnt la vocació de tots els que formem Càritas que, en paraules seves, no és altre que la de “ser servidors dels més pobres en l'Església”. Una vocació que parteix de la trobada amb Déu mateix ja que “el voluntari és místic o no serà”. Va destacar que "l'escàndal de la gratuïtat”, parteix d’aquesta vocació del donar sense esperar res a canvi, no només a nivell econòmic si no quant a reconeixement, prestigi, agraïment... “Donar gratuïtament el que hem rebut... No estem per rebre, estem per donar”.

Sebastián Mora deia que Càritas és el rostre organitzat de la Caritat de l'Església, però que sense la comunitat no som res. Finalment, va voler recordar unes paraules del papa Francesc, que reafirmen de manera clara la missió de Càritas i que ens han de servir per tenir present quins ha de ser el nostre compromís en la nostra acció diària com a voluntaris de Càritas: “ La missió del cristià és servir, acompanyar i defensar”, l’acollida, l’acompanyament i la denúncia.