Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals i Vila –CR) És possible que un mateix espai pugui servir per a totes les tradicions religioses? Així ho creu Amín Egea, arquitecte de tradició bahá'í, que creu que a Barcelona hi hauria d'haver aquest tipus de local, i així ho va explicar en una conferència aquest divendres al Col·legi d'Arquitectes.

“De la mateixa manera que hi ha vivers per empreses o centres cívics, amb espais que poden fer servir les entitats, hi hauria d'haver quelcom similar per a comunitats religioses”, explica Egea, en declaracions a Catalunya Religió.

Segons Egea, l'estadística posa de manifest que hi ha prou demanda per aquest tipus d'espais: “Hi ha comunitats que no poden pagar un lloguer i no tenen espai propi, i altres que, en esdeveniments especials, el seu lloc de culte es queda petit”.

Requisits

Quins criteris ha de complir un espai perquè sigui apte per a les diferents tradicions religioses? Primerament, ha de ser “polivalent, neutre, amb l'absència de símbols o la possibilitat de canviar-los”, explica Egea. Tanmateix, el local en qüestió també hauria d'estar insonoritzat.

Una altra de les caraterístiques és la planta. Egea proposa que sigui circular, perquè hi ha tradicions religioses que preguen mirant un punt en concret (a La Meca, a Jerusalem). D'aquesta manera, si el local és circular, és possible adaptar-lo a totes les orientacions.

Equipaments

En molts equipaments públics, com hospitals, presons, escoles, aeroports i estacions, hi ha capelles catòliques. Amín proposa que també s'habilitin espais interreligiosos, que també han de ser polivalents, neutres i sense símbols.

Una bona pràctica que s'ha fet a Catalunya en aquest sentit és l'oratori interreligiós que ha habilitat el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. També va complir aquesta funció el Centre Abraham durant els Jocs Olímpics, i que després es va convertir en una parròquia catòlica per al barri de la Vila Olímpica.

Creixement de la diversitat

Segons Egea, “hi ha demanda” per aquest tipus de locals, i amb voluntat política podrien ser una realitat.

Les estadístiques oficials posen de manifest l'increment de la diversitat a Catalunya en els darrers anys. Segons el mapa de llocs de culte que elabora la Generalitat, actualment hi ha 8.000 llocs de culte a Catalunya, 854 a la ciutat de Barcelona. De tots aquests, 6.700 són parròquies catòliques; 657, esglésies evangèliques; 231, oratoris musulmans i 126, salons del regne dels Testimonis de Jehovà.

En pocs anys, entre el 2004 i el 2013, hi ha tradicions que han gairebé duplicat el nombre de llocs de culte que tenen a Catalunya. Aquest és el cas de les esglésies evangèliques i també de les comunitats adventistes. La resta de religions minoritàries han experimentat també un creixement en aquest periode, però amb unes xifres menors.

Calendari interreligiós

Durant la conferència, també es va presentar el calendari interreligiós que cada any edita l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligios, que aquest cop ha dedicat a l'arquitectura religiosa com a temàtica.

Amín explica que hi ha països on aquest tipus d'espais, els interreligiosos, fa anys que funcionen i que estan consolidats. N'hi ha sobretot a Amèrica del Nord. Un bon exemple és la Universitat de Rhode Island, que va decidir construir un centre interreligiós, amb dos espais per a la pregària de planta circular –una sala més gran, i una altra de més petita– i amb altres espais.