Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR/Lleida) El bisbe Joan Piris anava escoltant amb atenció i satisfacció les impressions dels voluntaris que estan tirant endavant el projecte d’habitatges socials del Seminari de Lleida: “La gràcia del projecte és que tothom pot col·laborar amb alguna cosa”; “Ni que sigui per alegrar la vida d’una família ja val la pena”; “Demostra que es pot creure en les persones”; “Estic aquí perquè sé que aquest projecte farà història”; “També està tenint repercussió a nivell eclesial”; “Som gent molt diferent però alhora estem sent molt eficaços en la nostra tasca”... Són algunes frases de la cinquantena de voluntaris que es van reunir aquest dimarts al vespre a Lleida per compartir el treball que han fet durant més d’un any.

Després de la informació i d’aquest intercanvi d’impressions, Carles Sanmartín, delegat de pastoral Caritativa i Social de Lleida i coordinador del projecte, ho resumia dient que el treball fet i l'inici de les obres que “es pot creure en les persones i que es pot creure en la providència”. Amb una estructura basada només en voluntaris esperen obrir els primers pisos per a famílies desnonades a finals d’any. Piris va impulsar la iniciativa i ha cedit l’edifici de l’antic seminari per fer-hi els 19 pisos socials, però ha deixat la gestió de la iniciativa a un grup de voluntaris, principalment laics i entre ells molts membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que no tenen cap vinculació eclesial.

El bisbe Piris va escoltar atentament i va intervenir només al final. “Aquest projecte no solucionarà res”, va dir fent referència a la gota que representen 19 pisos contra l’abast del problema de l’habitatge. Però va situar el treball dels voluntaris i la concreció del projecte en el relat evangèlic: “Jesús més que curar va fer signes perquè entenguéssim la vida d’una altra manera”.

També ho va situar com una concreció d’un dels lemes del seu episcopat a Lleida: “Entre tots i per al bé de tothom”. Per Piris dir “entre tots, no és fer literatura: tots podem aportar alguna cosa” i “es poden fer moltes coses si ajuntem les mans”. També va explicar la bona acollida del projecte les dues vegades que l’ha pogut comentar breument amb el papa Francesc. Un projecte iniciat abans del pontificat de Francesc però que sintonitza amb el seu desitjar de destinar a la caritat eclesials els recursos del que disposa l’Església.

Les obres en marxa

La reunió era la segona trobada conjunta del centenar de voluntaris que s’han implicat en el projecte i va servir per repassar el treball de les diverses comissions. Una vegada a la setmana es reuneix l’equip executiu format per cinc persones (Paco Campo, com a director; Carles Sanmartin, com a delegat del bisbe; Montserrat Canals, secretària; i els vocals Josep Maria Jové i David París) i una vegada al mes la trobada s’amplia amb els responsables de les diverses comissions que formen els voluntaris, les comissions d’obres, d’activitats, d’economia, jurídica, social, i de comunicació. A més, el projecte compta amb diversos assessors.

El desembre del 2012 el bisbe va fer la proposta després d’una trobada amb la PAH. Ara ja hi ha un projecte aprovat i amb llicencia d’obres. Ja s’han fet tots els enderrocs i s’ha començat a construir. Es va fent sobre la marxa en funció del recursos recollits, però ja hi ha uns 300.000 euros disponibles. A més de la recaptació de fons i de subvencions, la construcció també està tirant endavant per les aportacions en materials, treball voluntari, o amb les substantives rebaixes que s’aconsegueixen dels proveïdors.

També s’està a punt de tancar la constitució de la Fundació que gestionarà els habitatges socials. En formaran part Càritas, el Col·legi Episcopal (que també ha implicat a alumnes i professors en el projecte), l’associació de veïns, i un representant del col·lectiu dels afectats pels desnonaments.

Com es va dir en la reunió, aquesta tasca de “voluntariat total” està resultant eficient. Però sobretot respon a la voluntat dels qui hi treballen per aportar alguna cosa en bé dels altres i que no vol acabar amb les obres: “Més que construir pisos, volem reconstruir famílies”.