(David Casals –CR) El paper de la dona en el protestantisme no és uniforme. Hi ha branques on hi ha igualtat plena i real, on no existeix cap mena de límit, però també hi ha altres grups ultraconservadors, on l'únic que pot ser una dona és "ser l'esposa del pastor i la que organitza les reunions femenines".
Tot i que la Marta López Ballalta exerceix la 'pastoració' en una comunitat protestant progressista, on hi ha igualtat plena entre home i dona, assegura que continuen havent-hi alguns prejudicis. "No és que crei rebuig el fet que una dona sigui pastora, però has de demostrar que estàs capacitada. De vegades algú pot tenir el dubte de si no ho faràs bé pel fet de ser dona i jove".
"Ser pastor és una feina difícil sempre", però ella va decidir fa uns cinc anys fer un gir a la seva vida, estudiar teologia i fer-se pastora. Des de fa poc més d'un any, treballa a l'Església Protestant de Barcelona Centre, una de les comunitats evangèliques més antigues de la ciutat, de tradició metodista, i que també sobresurt pel seu tarannà obert.
"Ser pastora segueix cridant l'atenció i no hauria de ser estrany", explica la Marta, que assegura que més enllà de les diferències entre catòlics, protestants i esglésies orientals, la veritat és que "dins del cristianisme hi ha diferències, les mateixes desigualtats que segueixen existint a la societat".
"La figura femenina es continua considerant quelcom exòtic, ja siguis pastora o directiva d'una gran empresa. No és la normalitat" i el repte és ara tacar aquest 'sostre de vidre'.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.