Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Un grup de joves i famílies va pujar cap a Montserrat per reviure, un any més, l'experiència que va fer Sant Ignasi de Loiola el 1522, una vetlla de pregària davant la Mare de Déu de Montserrat i l'endemà, una peregrinació fins a Manresa. Una de les participants, l'Alícia, ens fa arribar les seves impressions d'alguns dels moments viscuts durant aquesta experiència que va tenir lloc divendres 21.

"Ens endinsem en la nit montserratina abans d’entrar a la Basílica. El silenci i la pau ens donen la benvinguda, i amb aquesta sensació traspassem les portes d’un temple que ens resulta familiar. Però aquest cop tot és diferent. Ens acull un espai aparentment buit. Una segona impressió ens fa fixar-nos en el germà Emili, el qual, fent honors a l’hospitalitat benedictina, ens obre les portes del temple abans de desaparèixer discretament. També ens acull un bellíssim recull d’art sacre. Tot plegat ens ajuda a transcendir la primera i segona experiències. Comencem a sentir la presència de Déu.

Seiem mentre el David Guindulain, jesuïta, ens explica en què consistirà la Vetlla. El 25 de març de 1522, des de Loiola i després de la seva conversió, Sant Ignasi arribava als peus dela Mare de Déu de Montserrat. L’esperaven tres dies de confessió, de canvi de vestit i de donació de l’antiga roba a un pidolaire que passejava pels voltants. El relat ens ajuda a entrar en l’experiència.

La Vetlla consta de tres parts. En primer lloc, se’ns convida a contemplar el relat de l’Anunciació i el salm 42. Al llarg d’aquesta estona, tant el David com el Llorenç Puig seuen al final del temple per tal d’acollir a aquells que sentin la necessitat de ser escoltats. També som convidats a encendre petites espelmes a l’altar i deixar les nostres pregàries o accions de gràcies anotades en petits fulls. La Basílica es va omplint dels nostres silencis, i l’altar, d’una catifa de llum i notes. La segona part de la Vetlla consisteix en una posada en comú. Qui vulgui, podrà pujar a l’ambó i compartir allò que més li ha ressonat dels textos, o bé, fer una petició o acció de gràcies. Poc a poc, petits i grans pugen i expressen els primers ressons de l’experiència. Contemplar la Paraula de Déu i respondre amb les nostres pregàries i accions de gràcies ens condueix a la tercera part de la Vetlla. Una dansa litúrgica ens ajuda a introduir-nos en el Misteri Pasqual que estem a punt de celebrar.

La muntanya, present al llarg del viatge

El descans nocturn dura poques hores, la sortida està prevista a les nou del matí i alguns han matinat, per què no han volgut perdre’s l’ocasió de compartir la pregària de Laudes amb els monjos. Abans de la caminada, tot el grup es reuneix a la plaça de Santa Maria, davant d’una evocadora escultura de Sant Ignasi. Ens disposem a baixar a Manresa tal com feu el pelegrí després de l’experiència a Montserrat. La muntanya es fa present al llarg de tot el viatge. El camí, a estones lleuger, a estones feixuc, s’omple de silencis i paraules. Compartim històries de vida, moments vitals, impressions. Sentim complicitats.

L’arribada a Manresa és imminent. L’etapa és a punt de finalitzar. Caminen l’últim tram sentint pau i alegria, impactats per la solemne imatge de la Cova que apareix davant nostre. Arribem i ens reunim a la Coveta, on tindrem una estona de silenci i pregària. Deprés, ja al pati, rebrem l'acollida de l'equip de la Cova de Sant Ignasi. Finalment, arriba l’hora de baixar a l’estació. Els nostres destins ens esperen. L’experiència ens fa sentir un profund agraïment. A Déu, per haver-nos convocat, i al Sant, per la seva vida exemplar."