Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri – CR) “Ja no n’hi ha prou amb ajudar. Ja no n’hi ha prou amb criticar sense proposar alternatives. Cal proposar alternatives però que siguin viables i sostenibles”. És la demanda que va fer el sociòleg Javier Elzo a les entitats cristianes que treballen en l’àmbit de l’acció social. Per Elzo “ja no n’hi ha prou amb denunciar les injustícies. Les postures merament reivindicatives i condemnatòries de l’ultraliberalisme financer que ens domina no són suficients. Fins i tot poden adormir consciències inquietes i mandroses”.

És la reflexió que va exposar aquest dijous en la presentació de l’estudi sobre “L’acció social des de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya”. Elzo va destacar que “L’església és la única potència mundial espiritual en un món globalitzat que pot oferir una alternativa al mercat”. I per oferir alternatives cal innovació, però una innovació que sobretot tingui un objectiu: “una societat més justa i solidària”.

A nivell més personal, el sociòleg basc, va remarcar que “és més fàcil dir-se cristià que ser-ho” i que “el repte avui és ser cristià en el nostre temps sense acomodar-se al nostre temps”. Per Elzo, el contingut del document és un exemple de com ha ser l’acció social d’un cristià, “que en aquest món els cristians siguin testimonis visibles d’allò invisible”.

“No es tracta de cristianitzar el món, es tracta d’evangelitzar-lo, que vol dir mostrar a Jesús”, i en aquesta tasca Mateu, 25 és el referent. Elzo també va posar com a referència el que ja deia el 1985 Arrels Cristianes de Catalunya: “L'assoliment d'una societat justa, que elimini contrastos odiosos i permeti a tota la població de sentir-se ciutadans lliures d'aquest país, ha de ser un objectiu absolutament prioritari de la Catalunya d'avui”.

Aquesta demanda d’alternatives que proposava Elzo, va emmarcar la presentació al CaixaForum de l'informe que ha promogut la Xarxa d’Entitats Socials d’Església. Un estudi dirigit per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu (Universitat de Barcelona) i la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili).

En nom de la Xarxa, Lluís Serra, marista i secretari de la Unió de Religiosos, va remarcar que l’acció social d’aquestes entitats “prové de l’Evangeli”, entitats que saben que “se’ns demanaran comptes quan no donem de menjar a qui té gana”. També va intervenir Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos, entitat que ha contribuït al finançament de l’elaboració de l’informe. Vendrell va lamentar que actualment a Catalunya “tenim una religiositat poc visible i tenim una acció social de l’Església que també és poc visible”.

En la sessió van presentar els resultats de l’informe dos dels responsables del treball, Enric Benavent i Marina Aguilar. Després de concloure la primera part de l’informe que relata els aspectes qualitatius d’aquesta tasca, esperen poder realitzar una segona part centrat amb l’anàlisi qualitatiu. L’objectiu seria estudiar el treball d’unes 300 entitats, que representen una tercera part del miler d’entitats socials d’Església que s’estima que hi ha a Catalunya. Aquest informe completa el que ja es va presentar el 2009 i que detallava les més de 700 activitats d’acció social que realitzen els religiosos a Catalunya.

L’acte es va tancar amb un debat amb el públic moderat per la periodista Maria Paz López. La necessitat de mantenir la identitat cristiana d’aquestes entitats d’acció social i alhora estar oberts a tothom va ser un dels temes del diàleg. A l’acte també hi van assistir, entre altres, la presidenta de Càritas de Catalunya, Carme Borbonès; el provincial dels jesuïtes, Lluís Magriñà; el director de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol; el secretari general de l’Escola Cristiana, Enric Puig; i l’exdirector general d’Afers Religiosos, Xavier Puigdollers.

Els resultats d’aquesta recerca han estat recollits en un llibre que ha publicat l’Editorial Claret i que també es presentarà aquest dilluns 24 de març a Girona, i el 3 d’abril a Lleida.

La Xarxa d’entitats socials d’Església que l’ha promogut està formada per 27 organitzacions entre les quals hi ha Càritas, Jesuïtes, Fundació Pere Tarrés, Maristes, la URC, Salesians, Oblates, Filles de la Caritat, Centros Sociosanitarios Católicos, Sant Joan de Déu, o el secretariat de Marginació de Barcelona.