Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Museu del Ter) Fa quatre dècades que va desaparèixer la processó del Sant Enterrament, un dels moments més importants i multitudinaris del calendari festiu a Manlleu. Però el Museu del Ter la farà reviure amb l'exposició Record de Setmana, que s'inaugura aquest dijous. Entre les peces exposades destaca la maqueta de la processó feta per Jacint Riera als anys cinquanta.

Les transformacions socials de les darreres dècades, amb l’augment de l’oferta d’oci, la millora de la mobilitat o la progressiva laïcització, són la causa que algunes manifestacions culturals del calendari religiós hagin sofert canvis profunds o fins i tot hagin desaparegut. Aquest és el cas de la processó del Sant Enterrament, antic punt àlgid de les celebracions de la Setmana Santa manlleuenca. La processó, que es va fer per darrera vegada l’any 1970, era un dels actes més multitudinaris que se celebraven a Manlleu. La seva organització mobilitzava un miler de congregants agrupats en confraries. Gent d’arreu omplia els carrers de Dalt i el Baix Vila per veure desfilar els nou passos, els personatges i altres elements simbòlics que representaven la passió de Crist. Era un moment clau del calendari manlleuenc que aquesta exposició vol recordar.

L’exposició, comissariada pel manlleuenc Joan Arimany i Juvanteny, recrearà els nous passos de la processó del Sant Enterrament mitjançant banderoles verticals. Aquests eren els elements centrals de la processó i són obres de reconeguts escultors. Quatre dècades després de la darrera processó encara es conserven i, la major part, es podran visitar el proper 17 d’abril a les 11h en visita comentada a les dependències de la Parròquia de Santa Maria.

La mostra aplega algunes de les peces més importants que s’utilitzaven en la processó com la Creu dels Improperis, de 3 m. d’alçada estrenada l’any 1959. Es tracta d’una obra de l’artista manlleuenc Ramon Pujol i Escalé amb decoració de Salvador Muñoz i Albareda. És el compendi dels elements simbòlics relacionats amb la Passió de Crist.

El vestuari que s’utilitzava a la processó es pot veure a través d’una vesta sencera de la Confraria Menor dels Elois que aplegava els obrers del sector metal·lúrgic de la Manlleu. La túnica talar és de color grana i la caputxa és blanca. Acompanyava el pas de l’Oració a l’hort, estrenat l’any 1950 i obra de l’escultor manlleuenc Josep Viladomat. També hi ha un vestit sencer d’Armat, cos que representava els legionaris de l’exèrcit romà a les ordres de Ponç Pilat.

Altres elements singulars de la processó que es podran veure a l’exposició fins al dia 4 de maig és el Tenebrari o gran canelobre de fusta treballada. Consta de quinze espelmes i era la peça central de l’anomenat Ofici de Tenebres. En aquesta cerimònia tenien lloc els sorollosos ‘fasos’ on se simbolitzava la venjança dels seguidors de Crist contra els fariseus. Quatre matraques: instruments de percussió, fets de fusta, que s’utilitzaven durant l’Ofici de Tenebres per generar un sorollós estrèpit en el moment dels ‘fasos’.

La peça central de la mostra és la maqueta de 6,5 m elaborada pel manlleuenc Jacint Riera entre 1950 i1956. Representa l’època màxim esplendor de la processó del Sant Enterrament amb prop de mig miler de figuretes i els 9 passos o misteris.

Aquesta exposició pretén fer homenatge als manlleuencs i a les manlleuenques que van participar en l'organització de la processó del Sant Enterrament i altres actes vinculats. De forma simbòlica, per deixar constància aquesta voluntat i enllaç amb aquella labor, s'ha integrat una de les capçaleres de la revista El Record en el logotip de la mostra. Aquesta publicació, anualment, anunciava les activitats del període de Setmana Santa a la població. La capçalera en qüestió fou dissenyada per Francesc d'A. Pujol i Escalé i es va utilitzar, per primera vegada, l'any 1952.

La mostra és gratuïta i es pot veure del 20 de març al 4 de maig de dimarts a diumenge de 10h a 14h. Durant tots aquests dies l’exposició es complementa amb visites guiades a càrrec de Joan Arimany i Juventeny i un concert de polifonia religiosa a càrrec del CordHomes.