(David Casals - CR) Al llarg d'aquest cap de setmana les quatre comunitats jueves que hi ha Barcelona celebren la festivitat de Purim, i una de les quatre sinagogues, Atid, que és reformista, presenta coincidint amb aquesta data un llibre de receptes on han col·laborat molts dels seus membres de la comunitat, i que ha significat dos anys de feina.
Purim és un dia d'alegria, és considerada com una de les festes menors del calendari jueu i recorda la salvació del poble hebreu durant l'exili a Babilònia, uns fets que es descriuen un dels llibres que forma part de la Torah i de la Bíblia, el d'Ester, en hebreu anomenat 'Meguilat Esther'.
En totes les comunitats, es recorda la història de Purim mitjançant la lectura pública del llibre d'Ester, i s'organitzen també festes de disfreces com si fos Carnestoltes.
Moltes de les festes jueves incorporen elements gastronòmics, i això també passa en el cas de Purim. En aquest cas, es menja un dolç típic, les 'Orelles de Haman', que porten el nom de l'antagonista de la història.
Aquestes pastes tenen forma triangular i acostumen a estar farcides amb melmelada. De fet, durant la lectura del llibre d'Esther, cada vegada que es pronuncia el nom de Haman es fa sonar una espècie de carraca, per intentar esmorteir la pronunciació d'aquest substantiu.
El Relat
A l'any 450 AEC (abans de l'era comuna), el rei persa Xerxes -que també se'l coneix com Asuer, ja que així es tradueix el nom al grec-, influït per les calumnies del seu ministre i conseller Aman, va decretar la fi de la presència jueva al seu territori. Després d'una sèrie de peripècies de la seva dona, la reina Ester, que era de confessió jueva, finalment aquest decret és rebocat, i per això, per Purim es recorda un extermini frustrat.
Purim és el plural en hebreu del mot persa 'Pur', que significa sort: fa referència a que la data elegida per exterminar els israelites de Pèrsia fou elegida a l'atzar, i que tot plegat va aconseguir canviar la sort del poble jueu, ja que no fou exterminat malgrat que aquest era el desig de Haman, el conseller del Rei.
La festa
És a partir de l'Edat Mitjana quan les comunitats jueves comencen a representar la història de Purim, que més endavant evoluciona i es converteix en una celebració de disfreces, similar al Carnestoltes. D'aquesta manera, es pretén fer complir el precepte de gaudir de la celebració i de la festa.
Altres costums de Purim són el 'Mishloaj Manot', enviar menjar a familiars i amics, sobre tot les 'Orelles de Amán', i també la caritat per als més pobres ('Matanot la Evonim').
A la diàspora (fora d'Israel), a les sinagogues es llegeix fins a tres cops el llibre d'Ester, de forma amena i didàctica, i cada vegada que es nombra al “malvat Aman” es fa sonar una carraca.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.