"A Catalunya comptem amb l’única escola d’iconologia de tot l’Estat espanyol"

(DGAR) Joan García, el Molt Reverent Arxiprest Stavrophor Joan, de l’església ortodoxa, és vicari general per a Espanya i Portugal del patriarcat de Sèrbia i representant del patriarcat de Constantinoble davant les institucions de Catalunya. A més, presideix la Fundació Ortodòxia i la Institució de Teologia Ortodoxa Sant Gregori Palamas.

El pare Joan va néixer a Vilassar de Mar (Maresme) fa 68 anys. Abans de seguir la seva vocació religiosa, però, es va llicenciar i va exercir com a oficial de la Marina Mercant. Després es va llicenciar en Teologia Ortodoxa a l’Institut de Teologia de Saint Denis de París, i també a l’Institut rus de Teologia Sant Sergi, on cursa actualment grau superior. També té graus en Filosofia i Psicologia Clínica. Ens rep a la parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, al carrer d'Aragó, 181, de Barcelona.

Aquest mes de febrer destaquen esdeveniments religiosos. L’un, el 16 de febrer passat, quan vau celebrar en aquesta parròquia la festivitat de Santa Eulàlia, amb l’assistència del director d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, a més de la diputada Glòria Renom. Quin significat li doneu?

De fet, el mateix que se li dóna aquí a Catalunya, per la icona que representa Santa Eulàlia i per les seves relíquies que es conserven en aquesta església. És una santa del país a la qual també li tenim una especial devoció. Tinguem en compte que va viure-hi durant el primer mil·lenni, abans de la separació de les esglésies ortodoxes i l’autoritat de Roma. Però trobo molt oportuna la pregunta perquè l’any passat vam descobrir que va haver un bisbe ortodox canonitzat, Sant Nicolas Velimirovitch, que havia compost un himne sobre aquesta santa, una aportació cultural de l’ortodòxia des dels Balcans.

I l’altra és que, a principis de mes, es va celebrar la Setmana de l’Harmonia Interconfessional. Com hi heu participat?

L’any passat molt directament, perquè jo presidia el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), entitat que impulsa aquesta celebració. Enguany, com sempre que tinc una oportunitat, aprofito per participar i explicar a tothom que tenim a disposició l’obra social de la nostra parròquia, mitjançant una fundació benèfica pròpia que inclou el subministrament d’aliments de primera necessitat i roba, així com serveis jurídics i fins i tot sanitaris amb atenció mèdica.

A més d’aquests serveis, que podríem dir d’acolliment, n’oferim altres de caràcter cultural, perquè els nouvinguts coneguin els costums del país, la llengua, etc., amb la finalitat de facilitar-los la integració.

Què caracteritza l’església ortodoxa?

És una església que conserva la tradició apostòlica dels primers anys mantinguda fins a avui. La nostra litúrgia es manté inalterada des de l’any 900 d. C. A més, la iconografia forma part vinculant en la celebració de la litúrgia.

Vau fundar la vostra parròquia fa 41 anys. Què aporta a Catalunya la comunitat ortodoxa?

A més del culte, tenim i oferim la nostra escola de teologia i un taller d’iconografia. De fet, comptem amb l’única escola d’iconologia existent avui a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. La iconografia es complementa amb estudis d’iconologia (tecnologia de la imatge). Actualment, uns cent alumnes de diversa procedència segueixen les classes teòriques on line. Un cop superades les proves de capacitació passen pel nostre taller per aprendre directament l’art de les representacions iconogràfiques. Estem convenint amb la Facultat de Teologia de Belgrad la col·laboració perquè els estudiants de teologia puguin seguir també els estudis d’iconografia i iconologia que oferim. També he contactat amb el seminari d’estudis eslaus de la Universitat Pompeu Fabra i amb la Universitat de Múrcia.

A tot l’Estat tenim unes 20 parròquies, 7 de les quals a Catalunya: a Barcelona, Girona, Navata, Figueres, Ripoll, Alella i Planils. Totes formen part del patriarcat de Sèrbia i les parròquies són multiètniques perquè atenen creients provinents de 12 nacionalitats diferents.

Com és la vostra feligresia?

Tenim molts creients de nacionalitat molt diversa i practicants molt compromesos. A l’Estat espanyol hi ha aproximadament 1,5 milions d’ortodoxos, uns 200.000 dels quals són a Catalunya, després que la crisi hagi motivat el retorn de molta gent al seu país d’origen.

Entre el col·lectiu hi ha molts professionals qualificats i intel·lectuals, a més de treballadors de base. Per edats, són molts els joves que van a l’església i hi ha moltes vocacions per al clero i per a la vida monàstica, tant d’homes com de dones.

A més del culte, de la fundació benèfica i de l’escola d’iconografia, la vostra comunitat disposa d’una escola de teologia...

Sí, s’hi estudia hebreu i grec bíblics, a més de rus, eslau, serbi... La celebració de la nostra litúrgia a Catalunya ha integrat fins a prop de deu llengües: català, castellà, grec, rus, eslau antic eclesiàstic, serbi, romanès, búlgar i georgià, a més de les disciplines pròpies dels estudis teològics.

Com valoreu la situació actual de l’església ortodoxa a Catalunya? I quins reptes teniu plantejats en aquests moments?

Per part nostra trobem que és una església integrada al país i que manté molt bones relacions amb tots els estaments civils i religiosos, i tenim el propòsit de mantenir els serveis que hem ofert fins ara.

Aportem la nostra col·laboració quan la gent ens ho demana. Per exemple, a Canàries, on hem obert recentment dues parròquies més.