Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest dijous la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) ha celebrat un homenatge al seu fundador, Guillem Rovirosa. L’acte va servir per recordar la figura de qui consideren “profeta del món obrer” amb l’estrena del documental Guillem Rovirosa, ara més que mai. Podeu veure’n el vídeo al peu d’aquest article.

(Josep Miquel Bausset) L’any 1966 Victorio Oliver, que amb el temps seria bisbe auxiliar del cardenal Tarancon a Madrid, escrivia: “Guillem Rovirosa tenia durícies a les mans i fe vigorosa al cor. Va unir fermament l’enclusa, el taller i el seu dolor, la tela teixida d’injustícia i de desigualtats, amb una fonda vivència mística que s’alimentava de pregària i de silenci, de coratge i d’amor a l’Església”. I continuava: “Al món del treball i al projecte del Regne de Déu, els va fer bé aquella unió de Rovirosa”.

Apòstol radical de la classe obrera

Guillem Rovirosa va nàixer a Vilanova i la Geltrú el 1897. Va heretar de sa mare la capacitat de sacrifici i de son pare un amor radical per la veritat, dos trets que marcaren profundament la vida de Rovirosa. En la seva joventut va abandonar la fe, que retrobà anys més tard a París, el 1932, amb motiu d’una trobada amb el cardenal Verdier. Per a Rovirosa el descobriment de Crist va significar el lliurament radical a favor de l’apostolat de la classe obrera. Durant la guerra, els sindicats el van escollir president del Consell Obrer, cosa que li va ocasionar la presó, l’any 1939.

Pius XII havia parlat de l’apostasia de la classe obrera per l’escàndol d’aquells que es consideraven “bons”. Per això mateix, Rovirosa es va consagrar a renovar el món obrer, malgrat les incomprensions i les difamacions que hagué de patir. Així, el 1946, emparat per l’Església i preocupat per la situació que vivia el món del treball, creà l’HOAC. La crida que rebé Rovirosa per posar en marxa un moviment cristià especialitzat, confirmà i encarrilà la seva vocació d’apòstol dels obrers.

Conscient que havia arribat el moment del seu lliurament a aquesta causa, Rovirosa deixà el seu lloc de treball per dedicar-se totalment a la missió que se li encomanava de donar-se del tot al món obrer. Això va significar per a ell compartir la seva vida, forjant-se una autèntica mentalitat obrera i convertint-se en un obrer més. I com a tal sentia, vivia i actuava. Si ell no s’haguera donat radicalment a la causa obrera, no l’hauria seguit cap home que formés part dels ambients treballadors.

Espiritualitat de l’encarnació, en opció pels pobres

El gran desig de justícia que tenia Rovirosa, el va portar a descobrir i a encarnar la unió amb Déu, des de l’espiritualitat de l’encarnació. Rovirosa va saber descobrir Crist, no pel seu pes tradicional i cultural, sinó per una experiència, per un trobament personal amb Ell.

Guillem Rovirosa, que distingia entre el qui “fa” de capellà i el qui “és” capellà, estava convençut que els militants cristians necessitaven “sacerdots amb vocació apostòlica obrera”. Per això es queixava que, “els nombrosos sacerdots amb vocació obrera que van eixint dels seminaris, són destinats a tasques que no tenen relació amb la promoció humana i cristiana dels treballadors”.

Rovirosa va saber fer-se humil amb els més menuts, però sense deixar-se trepitjar pels poderosos. Amb una vida de pobresa, humilitat i sacrifici, Guillem Rovirosa estava content de no tenir res. Deia: “El qui vol seguir el Crist, és més feliç quan s’allibera de totes les necessitats”.

La seva espiritualitat de l’encarnació, el va portar a un amor a l’Església sense condicions. La seua entrega radical pels pobres i la seua lluita contra la pobresa, s’arrelava en la justícia. Membre de l’Institut Social Obrer del cardenal Herrera, Rovirosa somiava amb la responsabilitat apostòlica dels laics, com a mitjà per evangelitzar la classe obrera. Rovirosa va inaugurar una nova espiritualitat laïcal, amb un fort compromís social i polític, cosa inèdita en la història del cristianisme a l’Estat espanyol. Incomprès i perseguit per alguns dels seus, el 1957 va ser injustament expulsat de la Comissió Nacional de la HOAC per la jerarquia, malgrat la seua total disponibilitat i el seu treball apostòlic. Així i tot, Rovirosa va entendre i va viure l’opció pels pobres des de la seva fe en Crist. Rovirosa estava segur que l’apostolat dels laics transformaria el món, per això era extremadament exigent amb ell mateix, però molt comprensiu amb els qui l’envoltaven. Influenciat per Von Balthasar, Congar, Guitton i Cardijn, Rovirosa unia la seua fidelitat a Crist, amb la fidelitat a la classe obrera. I és que Rovirosa no era un teòric, sinó que l’anomenat “l’home del carrer”, sabia copsar la realitat de la gent treballadora.

Un home espiritual, a Montserrat

Després de ser apartat de l’HOAC, Guillem Rovirosa passà llargues temporades a Montserrat submergit en la reflexió, la pregària i l’acció de gràcies al Déu que l’havia cridat i enviat a evangelitzar el món obrer. Rovirosa va trobar sempre en el monestir de Montserrat, una llar i un espai de pregària i d’amistat amb els monjos. Miquel Estradé, monjo de Montserrat, escrigué: “De Rovirosa podem dir que fou un expert en caritat; no en aquella caritat de 10 cèntims, sinó en la caritat infinita de Déu, que inunda els nostres cors per l’Esperit Sant” . I Miquel deia encara: “Rovirosa és més que un hoste. És de casa. Tots el coneixem i l’estimem. I ell ens estima entranyablement”.

Quan el 27 de febrer de 1964, avui fa 50 anys, va morir Guillem Rovirosa, l’abat Cassià escrigué: “Rovirosa és l’home més espiritual que ha passat aquests últims anys per Montserrat. Per a mi, sempre serà un dels homes que més m’han ajudat a trobar Crist en els germans”.