Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés Soriano, ha creat una delegació diocesana pel diaconat permanent i ha nomenat com a delegat a mossèn Josep Maria Gómez del Perugia. Els diaques de la diòcesi, reunits amb el bisbe Agustí, han escollit aquest darrer dijous la comissió permanent de la nova Delegació.

Després d’haver consultat els consells diocesans adients, Cortés ha decidit crear aquesta nova delegació, amb decrets de data 17 de gener 2014, en base a tres elements. El primer: el nombre de diaques permanents ordenats a la diòcesi, que arriba a 18. El segon: la seva responsabilitat en l’atenció a la vida i el ministeri dels diaques. I el tercer: la conveniència de procurar un organisme que faciliti la seva formació, la seva ajuda mútua, així com la participació que, com a tals, els pertoca en la vida de la diòcesi.

Tots els diaques permanents diocesans, convocats a la Casa de l'Església i reunits amb el bisbe Agustí, van endegar la nova Delegació. El bisbe Agustí va dir: “Ja tenim l’estructura, ara pertoca donar-li vida en tots els seus continguts”. També va convidar els diaques a participar en la Delegació i a aportar-hi suggeriments.

Després d’exposar temes relacionats amb la vida i l’espiritualitat dels diaques, va incidir en la formació, perquè “del vostre bon fer, se’n beneficia tota l’Església”. També s’elegiren els membres de la comissió permanent, tres mossens, ratificats pel bisbe: Francesc-Xavier Artigas, com a secretari; Florenci Travé, com a vocal al Consell Pastoral Diocesà; i Joan-Lluís Salas, com a vocal de vocacions.

El nou delegat va presentar l’orientació, la metodologia i les línies mestres que, d’acord amb el bisbe i la nova comissió permanent, desenvoluparà.

L'origen del diaconat a l'Església

Es considera que els apòstols de Jesús van instituir els diaques quan van triar a Jerusalem alguns homes per reforçar la seva tasca, en la litúrgia, la Paraula i la caritat (Ac 6,1-7). En les darreries de l’edat mitjana, resta com un pas previ en l’ordenació presbiteral. Abans de la mitat del segle XX és quan pren força la possibilitat de restablir-lo, per tal d’atendre les persones més allunyades i necessitades des d’institucions benèfiques.

L’embranzida fou amb el Concili Vaticà II, restablint el diaconat com ministeri ordenat al servei de l’Església, accessible a homes casats o solters. A Catalunya el cardenal Narcís Jubany planteja el diaconat a les darreries dels anys 70. El 8 de novembre de 1980 s’ordena Lluís Nadal, el primer diaca permanent del nostre país. Avui hi ha diaques a totes les diòcesis catalanes.