Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals CR) Capdepera, a l'extrem oriental de Mallorca, ha recuperat aquest dissabte la història de la comunitat metodista i del seu fundador, Bartomeu Alou, coincidint amb el 75 aniversari de la seva mort. Ho ha fet amb un cap de setmana conmemoratiu i l'edició d'un llibre, El metodisme a Capdepera, editat per Documenta Balear i impulsat per l'associació cultural lucal Cap Vermell.

D'aquesta manera es pretén reivindicar el llegat de l'Alou, que va fundar l'any 1879 l'obra metodista en aquesta localitat, que consistia en una comunitat i una escola, tal com eren la majoria d'iniciatives protestants que es van promoure a partir de 1868: la Revolució d'aquell any reconeixia per primer cop a l'Estat la llibertat religiosa, i això va significar l'arribada de missions evangèliques de l'extranger i també la fundació de les primeres comunitats impulsades per autòctons. La primera capella protestant de tot l'Estat i dels Països Catalans estava sitauda precisament a Balears, al carrer Gràcia de Maó.

Alou va ser pastor a l'església i mestre a l'escola, juntament amb la seva dona, Isabel Oleo, que també era docent, i que va iniciar la primera acció educativa dirigida a les dones de Capdevera, fins llavors pràcticament excloses de la formació. D'aquesta manera, durant diverses dècades a Capdepera van conviure amb harmonia tres doctrines: "catolicisme, metodisme i espiritisme", com explica en una conversa amb CatalunyaReligió.cat Carme Capó, historiadora especialitzada en l'evolució del protestantisme i el metodisme a Catalunya i Balears.

Alou va nèixer a Palma en 1855. Segons l'exdirigent d'ERC i actual director de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Lluís Carod-Rovira, la seva figura és un "referent fonamental del protestantisme mallorquí", com posa de manifest en el pròleg del llibre, a càrrec seu. Carod-Rovira treballa a fons en la història i evolució del protestantisme als Països Catalans, i recentment ha publicat una cronologia històrica entre 1517 i 2000.

A Mallorca la primera comunitat metodista es va fundar a Palma al 1877, i allà es va convertir Alou, amb només 22 anys. Poc després, va decidir promoure a Capdepera una obra protestant, que va liderar fins la seva mort. La fundació de les primeres comunitats protestants a Balears inquietà a les autoritats civils i de l'Església Catòlica, que van acusar als primeres evangèlics d'anar en contra d'Espanya i la seva unitat nacional.

L'escola metodista va restar oberta fins 1936, any de l'inici de la Guerra Civil. Fins 1945, les esglésies protestants van restar clausurades a tot l'Estat menys a Madrid, molts pastors van haver d'exiliar-se i els fidels havien de reunir-se de forma clandestina a les cases.

Després de la Segona Guerra Mundial i davant el nou context geopolític, el règim va autoritzar l'obertura dels temples, però els col·legis, entre ells el de Capdepera, ja no van tornar a obrir. Això, Alou ja no ho va poder veure, ja que va morir al 1938, després d'un lideratge incansable de l'obra metodista a Capdepera. Un exemple de la repressió del règim contra els protestants és que l'autoritat franquista tregué d'amagat del cementiri local les despulles d'Alou, i segons Carod-Rovira, el llibre dedicat a Alou i l'acte d'homenatge que s'ha fet permeten "simbòlicament dir que Lou ha tornat al seu poble, per la porta gran i amb tota la intensitat de llum del sol mediterrani".

El llibre El metodisme a Capdepera. 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou, que publica també textos del pastor i mestre, inclou textos de Pere Fullana, Josep Terrassa, Carme Capó, Caterina M. Amengual, Antònia Ballester, Miquel Llull, Bartome Melis Meyne i Josep Lluís Carod-Rovira.

El metodisme

El metodisme va néixer a l'Anglaterra de la Primera Revolució Industrial, al Segle XVIII, sota l'impuls dels germans Wesley, i es va expandir ràpidament a Regne Unit i també a Amèrica del Nord.

És una de les denominacions protestants més importants a nivell internacional, seguida avui dia per 80 milions de fidels, i el mot 'metodista' era inicialment com se'ls anomenava de forma pejorativa a Oxford, per les seves pràctiques: reunions setmanals, dejunis regulars, abstinència de diversions i luxes i visitació a malalts, pobres i presos. Precisament, el metodisme posa la seva èmfasi en el servei als demés, ja que la salvació ha d'anar acompanyada d'actuacions basades en l'amor al proïsme i la justícia. Als Països Catalans, arribà l'any 1869, quan el missioner William Thomas Brown va fundar una comunitat a Barcelona, avui dia situada al carrer Tallers.