Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(FundiPau) Aquest dijous ha mort a Barcelona Alfons Banda i Tarradellas. Fundador de la Fundació per la Pau, avui FundiPau, en va ser president fins el 2011. Actualment en presidia el Comitè Internacional i era el vicepresident de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). A més, Banda era soci de Justicia i Pau des de feia més de trenta anys, entitat que l'ha reconegut com un "referent de compromís amb la pau".

L'activista serà acomiadat aquest dissabte al Tanatori de Les Corts i el proper dijous, en una eucaristia als Jesuïtes del carrer de Casp, a Barcelona.

Des de les entitats a què estava vinculat, lamenten profundament la seva pèrdua i alhora, volen mantenir viu el seu exemple de treball constant, tenaç i confiat per la pau. "El seu convenciment que la pau és el camí, és el que continuarà marcant el nostre" han expressat des de FundiPau.

L’Alfons Banda va néixer a Girona, l’any 1944. Químic de formació, va desenvolupar la seva carrera professional en l’àmbit de l’educació, com a professor i director en diverses institucions educatives.

El seu interès pel pacifisme va començar a la dècada dels 70 del segle passat de la mà de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres i Pepe Beúnza. A l’inici dels vuitanta rep una altra influència decisiva, la del Premi Nobel de la Pau Sean McBride, a qui considerava un dels seus mestres. Arran d’una conferència de McBride a Barcelona, l’Alfons, juntament amb un petit grup de persones, decideixen fundar una entitat amb l’objectiu d’avançar cap a la cultura de pau, basada en la força transformadora de l’opinió pública: la Fundació per la Pau.

Al llarg de la seva trajectòria compromesa amb el moviment i el treball per la pau, l’Alfons va participar activament en incomptables trobades, manifestacions, conferències, tallers i actes reivindicatius a més de publicar dos llibres sobre educació per la pau i molts articles en diversos mitjans de comunicació. També va formar part d’organismes com el Consell Català de Foment de la Pau i va tenir la intuïció per a la creació de l’Intitut Català Internacional de la Pau (ICIP), del qual fins ara n’era vicepresident i hi dirigia la col·lecció de llibres Clàssics de la pau i la noviolència. Va ser un dels membres impulsors del col·lectiu 'Pau i Treva' amb qui, al final d’una procés de reflexió, va participar en la redacció del document Catalunya, nació de pau, i era membre del Jurat del premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis, entre d’altres activitats.

Però, per conèixer millor l’Alfons, el més indicat són les seves paraules: “Segueixo amb un compromís mantingut per la cultura de pau pel qual no m’ha faltat mai imaginació, ni m’han fallat les intuïcions, però en el que sovint m’ha flaquejat el coratge. De tot plegat en queda un destil·lat: la pau és el camí, exigent, cap a una humanitat més justa i fraternal, i el perdó i la reconciliació, les actituds necessàries per trencar la cadena de causalitats que expliquen una història permanentment violenta que no volem continuar.”

Alfons Banda ha mort precisament el Dia Escola de la Noviolència i la Pau, que coincideix amb la commemoració de la mort de Mahatma Gandhi.