Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) El 27 de gener és el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, i anualment se celebren actes d'homenatge i record per part de la Generalitat, el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona. Una de les reivindicacions de la comunitat jueva és que, tal com passa a la resta d'Europa, en l'educació obligatòria s'incorporin aquests fets, com explica a CatalunyaReligió.cat Rosina Levy, jove estudiant de periodisme i membre de Bet Shalom, una de les quatre comunitats jueves que hi ha a Barcelona.

Levy resideix a Barcelona i recorda que de petita va estudiar a l'Uruguai, on a l'escola li van explicar què havia significat l'Holocaust. Això no passa en moltes escoles catalanes, tot i que afegeix que seria erroni considerar-ho únicament com un fet històric.

Educar en la convivència i la diversitat

“És una qüestió sobre en quins valors volem educar els nens, i si apostem per valors com el pluralisme i la convivència en una societat plural”, explica Levy, que hi afegeix: “És bàsic que els nens siguin educats en la tolerància i en el respecte a la pluralitat amb qui pensa o se sent diferent”.

Segons Levy, aquesta pedagogia és clau per acabar amb la xacra de l'antisemitisme i “qualsevol tipus d'odi” per motius de raça, religió, procedència o orientació sexual.

“A Catalunya continuen els prejudicis sobre els jueus, en part per desconeixement, i també per la poca presència del col·lectiu a nivell demogràfic”. I per això Levy creu que s'ha d'estudiar l'Holocaust en l'educació obligatòria i abordar com la societat alemanya, altament educada i amb grans pensadors i intel·lectuals, va convertir-se en una màquina de matar.

“És important apel·lar als valors perquè això no es torni a repetir en el futur”, i destaca que això no és únicament afecta a les comunitats jueves, sinó que repercuteix a tota la humanitat. “No és una qüestió de jueus”, destaca Levy, que també posa de manifest que el Govern espanyol no atén les diferents recomanacions al respecte que li han fet les institucions europees i també Nacions Unides.

L'antisemitisme, present al segle XXI

Sobre l'antisemistisme, els experts posen de manifest que en ple segle XXI, aquest segueix present, però de manera diferent al segle XX. Avui segueix estès en pàgines web, blogs, grups a les xarxes socials i també establiments comercials on es venen llibres antisemites, com la Llibreria Europa de Barcelona, que segueix oberta tot i que el seu propietari és a la presó. N'hi ha prou en visitar la seva pàgina web per comprovar que segueix funcionant i distribuint literatura on fa apologia del totalitarisme i on es nega l'Holocaust.

Levy explica que durant tot l'any les comunitats jueves catalanes intenten fer-se ressò de llibres, pel·lícules i altres materials relacionats amb l'Holocaust i que hi ha molta coinsciència en què han de treballar aquest aspecte. Tanmateix, encara hi ha molta feina a fer. N'hi ha prou amb consultar el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua, per comprovar que el terme 'judiada' segueix significant “acción mala”.

Fotografia: David Casals, camp d'extermini d'Auschwitz II / Brikenau.