Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(IEC) «Allunyar-se de les humanitats empobreix i aïlla [...]. És urgent sortir de l’analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i col·lectives i permet submissions i manipulacions [...]. La cultura humanística és una inversió necessària». Aquesta necessitat de recuperar la formació humanística ha portat professors de diferents disciplines, sota l’empara de l’IEC i de la Facultat de Teologia de Catalunya, a elaborar el manifest Unes humanitats amb futur.

Aquest dimarts el van presentar en roda de premsa el president de l’IEC, Joandomènec Ros; el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig; la catedràtica d'Ètica Victoria Camps; i el catedràtic de Física David Jou.

L’objectiu del manifest, al qual ja s’han adherit prop de quatre-cents intel·lectuals, professors i diferents institucions culturals i acadèmiques, és recuperar el paper de les humanitats en la construcció cultural del país i promoure’n l’aplicació en el camp de l’ensenyament, des de la primària fins a la universitat.

El document destaca que les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de la civilització i la cultura, i que per això «és imprescindible garantir que tothom sàpiga parlar, llegir i escriure correctament». Amb relació a l’ensenyament a la secundària, es proposa que els escriptors clàssics, grecs i llatins i els grans relats de la Bíblia (l’antiga «història sagrada») siguin referents culturals que han de trobar el seu lloc en el currículum escolar. «Cal impulsar l’aprenentatge de les llengües modernes i de les llengües clàssiques (grec i llatí), les quals s’han de mantenir com a matèries optatives però no residuals», recull el document.

Pel que fa a la universitat, el document proposa que es combini l’especialització amb una consideració global dels sabers. «Cal plantejar fórmules intel·ligents que facin presents les humanitats a l’interior dels currículums de les carreres tècniques. Concretament, en els currículums escolars i universitaris s’ha de trobar l’equilibri entre les disciplines tècniques i les humanitats.»

Els signants consideren que «la cultura humanística s’ha de valer de tots els aliats possibles per tal de contribuir eficaçment a l’esperit del temps. És convenient, per exemple, que la cultura humanística empri les noves tecnologies sense abandonar del tot els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació, i buscant la millor manera de difondre i impulsar allò que és essencial al món del pensament: l’autoritat de la raó».

El document també destaca el paper dels mitjans de comunicació com a vehicles potents de difusió cultural i «educadors», sobretot de les generacions més joves, i reivindica que «la cultura humanística ha d’entrar dins el món de la comunicació, i cal receptivitat per part dels mitjans perquè això sigui factible».

El document es presentarà el dijous 16 de gener, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, presidirà l’acte de presentació del manifest, en què intervindran el president de l’IEC, Joandomènec Ros; l’antic president de l’Institut, Salvador Giner; el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, i el secretari general d’Universitats i Recerca de Catalunya, Antoni Castellà. També hi donaran públicament el seu suport Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA); Carme Arenas, presidenta del Pen Català; Joan Viñas, president de l’Acadèmia de Medicina; Benet Casablancas, compositor; Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, i Damià Pons, escriptor. La periodista Ester Romero llegirà el manifest. L’acte és obert a tothom i podrà seguir-se en directe per Internet.