Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(IQS) La Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS ha celebrat el XV Simposi IQS, sobre el "Dret a l’alimentació". Una temàtica sagnant que no pot deixar tranquil·la cap consciència, tal com va recordar en presentar la jornada José Sols director de la Catedra que encapçalada amb Albert Florensa i amb Francesc Martori, com a secretari. Com cada any els assistents en aquesta jornada del desembre van ser professors, investigadors, PAS i alumnes de doctorat 

A la primera ponència, dedicada a aprofundir en els nexes entre "Agricultura i alimentació", Antoni M. C. Verdú González, de l’ESAB (Escola Superior d’Agricultura de Barcelona) i DEAB (Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia), de la Universitat Politècnica de Catalunya, va resumir que, “al llarg de la història de la humanitat, s’han cultivat al voltant de 7.000 espècies de plantes per al seu consum. En l’actualitat només aproximadament el 30% dels cultius satisfà el 95% de les necessitats d’energia alimentària de la humanitat. Quatre d’aquests (arròs, blat, blat de moro i patata) representen més del 60% de la nostra ingesta d’energia”.

A la segona ponència, Montserrat Pujolà Cunill, també de l’ESAB i DEAB de la UPC, va abordar el tema de la "Seguretat alimentària i sistemes de control", amb un recorregut pels principals reptes plantejats en l’àmbit alimentari.

Tot seguit la Montserrat Agut, professora de Biologia i Microbiologia a IQS School of Engineering, així com de Microbiologia Industrial del programa de Doctorat en Bioenginyeria IQS, va moderar el diàleg generat entorn de les dues ponències, que van coincidir en el fet que el nivell de producció dels aliments és suficient, però el problema radica en la distribució desigual i en la disminució de la biodiversitat de plantes. I també en el fet que no hi ha gaire més terra per explotar.

De la primera ponència Antoni M. C. Verdú va destacar que els objectius de l'agricultura són aconseguir una productivitat rendible, conservar els recursos i augmentar la salut i la seguretat alimentària. Només hi ha entre 150-200 espècies de plantes que s'utilitzin amb finalitats alimentàries de les gairebé 300.000 existents. Que les primeres plantes que es van utilitzar en alimentació van ser les de grana, pel contingut nutritiu del gra i perquè es podia conservar com a llavor per a l'any següent.

En la segona ponència Montserrat Pujolà, a partir de les seves dades, va destacar que una de cada vuit persones pateix fam crònica. Mentre que en els països pobres la inseguretat alimentària ve del no accés als aliments i de la malnutrició, als països rics l’alimentació causa malalties derivades del sobrepès i l’obesitat.

A continuació, després d’un breu recés, la tercera ponència va abordar amb tota la seva duresa "El problema de la fam, avui, i el repte d’una alimentació sana per a tothom en la humanitat del segle XXI”. Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Cultura, va denunciar la utilització de les primeres matèries fonamentals com a productes financers de les borses internacionals que provoquen la destrucció dels ecosistemes originals i la misèria i la fam arreu del planeta i va destacar la urgència de tornar a l'agricultura del petit camperol per augmentar la productivitat, l’eficiència i la diversitat.

Posteriorment, Albert Florensa, tot comentant la ponència de Gustavo Duch, va assenyalar les intricades relacions entre economia i alimentació, i va moderar el viu diàleg que va tenir lloc sense cap més pausa.

Pere Regull, director general IQS, va fer la cloenda del Simposi subratllant que les tres ponències, des d'angles diferents, coincidien en la necessitat d’introduir l'ètica en el cor de la civilització actual. Va agrair les intervencions dels ponents i dels col·laboradors i, en especial, als doctors José Sols i Albert Florensa, organitzadors del Simposi, que, "una vegada més, ens hagin obert finestres al món".