Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) CatalunyaReligió.cat ha parlat amb Juan Carlos Osma, del col·lectiu Protestants Inclusius, un grup que agrupa a gais i lesbianes de fe evangèlica, i que van organitzar el passat dissabte 14 de desembre un acte ecumènic de Nadal amb l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes (Acgil).

En què va consistir la vostra trobada nadalenca?

Ens vam trobar a l'Església Evangèlica Betel, de L'Hospitalet. Vam començar amb una pregària, vam fer lectures, vam cantar himnes clàssics de Nadal, va haver-hi espai per a la reflexió, vam fer el Sant Sopar i un àpat comunitari de celebració. També vam fer una recollida d'aliments solidària pel centre del barri del Raval 'El Chiringuito de Dios'.

Són habituals els actes ecumènics inclusius amb el col·lectiu LGTB?

Hem aconseguit cada any organitzant-ne un parell. Per Nadal i també a finals de juny, coincidint amb la celebració del 'Dia de l'Orgull'.

Tu ets de tradició protestant. En molts països europeus fa anys que les esglésies tenen una pastoral destinada a persones homosexuals, bisexuals i transsexuals. Per què a Catalunya no passa el mateix?

Majoritàriament les esglésies aquí són molt conservadores i no hi ha espai. En altres països, això fa molts anys que existeix, com a Itàlia o als Països Baixos, on hi ha pastors gais exercint. A Catalunya és molt recent.

Per què el col·lectiu gai requereix d'una atenció pastoral específica?

La gent homosexual ha viscut una discriminació, que afecta a la manera de veure's a si mateix i també a nivell espiritual. Molts cops, els pastors no tracten aquest tema, i no en són conscients. Molts ho tracten des d'un punt de vista de misericòrdia, però no des d'una integració real.

Des de fa anys tens un blog dedicat a l'espiritualitat homosexual des del punt de vista protestant. Per què fas servir el concepte 'espiritualitat homosexual'?

Els homosexuals són persones diverses, però molts han viscut experiències d'opressió i alliberament semblants, que poden ser positives per a les esglésies.

El teu blog t'ha servit per entrar en contacte amb gent molt diversa...

Sí. Molts gais i lesbianes creients en el món protestant viuen amagats. Si fes un acte, no vindrien, però amb Internet, amb el blog i amb el Facebook pots fer una tasca de contactar amb gent d'una manera més anònima. El blog també ha permès donar-nos visibilitat i dir que nosaltres estem aquí, i que som gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals que no renunciem a la nostra fe

Caldria un reconeixement eclesiàstic del matrimoni homosexual, en les esglésies protestants de Catalunya?

No entenc perquè encara no s'oficialitza aquest pas. Durant el franquisme, el matrimoni de parelles heterosexuals beneït per una església evangèlica no era reconegut per l'Estat. Nosaltres vivim ara una situació similar. Tot és qüestió de temps, però suposa una pèrdua per a les esglésies no poder celebrar i beneïr l'amor entre dues persones, que ara o bé s'han de casar a fora o bé de forma 'no oficial'.

D'altra banda, en les últimes dècades s'ha incrementat el fonamentalisme religiós, també en el camp protestant, amb l'auge dels moviments 'evangelicals'. Un dels temes on posen més l'accent és en la sexualitat. A què atribueixes aquest èxit?

En el fons, és una por. El que busquen aquests moviments és seguretat, i els importa més la seguretat que la realitat. I aquesta actitud no és evangèlica, és por. Por i por, perquè ells pensen que hi ha unes veritats absolutes que no es poden repensar.

Hi ha moltes diferències entre cristians a l'hora d'abordar la diversitat d'orientacions sexuals?

Protestants i catòlics tenim diferents maneres de funcionar. Jo, com a protestant, entenc que si la institució em dóna l'esquena puc buscar un espai que també sigui Església. En el món catòlic no es viu igual, hi ha una necessitat més àmplia de que hi hagi un reconeixement... Des d'un punt de vista protestant, si fem un grup de 20 persones, i si aquests 20 ens anem reunint i anem compartint la nostra fe, amb això ja en tenim prou.

I dins del món LGTB, com es perceb el tema de l'espiritualitat?

Molts cops funciona el prejudici, i dins del món gai, la religió és com l'enemic, i per a molts, el fet que siguis creient és com si t'estiguessis venent a l'enemic. Però dins de les associacions i dels moviments, hi ha molta gent que o prové d'esglésies o ha tingut una educació religiosa, i quan parles amb ells una estona, veus que no han acabat de renunciar del tot a l'espiritualitat. En la societat actual, la religió té un pes molt petit i això es nota al món LGTB, però hi ha persones per les que l'espirituatlitat és important, i per això hi ha d'haver una resposta a aquesta necessitat espiritual.

És molt diferent la situació catalana de la del centre i nord d'Europa?

Hi ha esglésies molt més avançades. Catalunya no és un país amb una tradició teològica protestant àmplia. A Escandinàvia, al Regne Unit, la sexualitat s'ha estudiat i s'ha abordat des d'un punt de vista teològic, i en el fons, és una qüestió de com interpretes la Bíblia. Aquí, també les esglésies van arribar tard a l'hora d'ordenar dones com a pastores.