Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) Advent és un compte enrere, una preparació dels creients pel dia 25 de desembre, el dia de Nadal. CatalunyaReligió.cat ho analitza amb dos pastors protestants, Ignacio Simal i Victor Hernández, que donen a conèixer aquest periode del calendari des d'una perspectiva evangèlica.
 
Entre les tradicions més arrelades en les comunitats evangèliques, pot haver-hi el calendari d'Advent –una costum que nasqué a Alemanya i que s'ha popularitzat al llarg del darrer segle– i la Corona d'Advent, formada per vàries espelmes. "Cada diumenge n'anem encenent una fins arribar a al cinquena que s'encén el 25 de desembre".
 
La lectura de la Bíblia és un hàbit que caracteritza el dia a dia d'un creient evangèlic i això també es tradueix en el temps d'Advent. Els dos pastors coincideixen en destacar la dels profetes. "Són imprescindibles per entendre l'Advent. Ells són el text d'Advent. Els textos profètics anuncien un nou món possible", que es materialitza amb el naixement de Jesús, comenta Simal.
 
El sentiment d'esperança també se l'associa a l'Advent, i això està molt vinculat a l'actual context social, polític i econòmic. "Qui espera El Messies en aquesta època postmoderna i postcristiana?", es pregunta Hernández. I en aquest sentit, destaca que més enllà del consumisme, els regals, les compres, les llums, les festes i les cançons, Advent vol dir "esperar el Messies, i això significa revelar-se contra un món tancat".

Una carta de Bonhoeffer des de la presó

Això significa una actitud de "resistir-se a acceptar la realitat 'pura i dura' del mercat i pensar que hi ha fisures, portes que s'obren i permeten veure uns altres mons". I en aquest sentit, Hernández destaca la vigència d'una carta que va escriure des de la presó dies abans de Nadal el pastor alemany Dietrich Bonhoeffer una de les cares visibles de l'Església Confessant, una part de la comunitat luterana que va resistir al nazisme, i que durant els seus anys de formació estigué a l'església de parla alemanya del carrer Brusi de Barcelona.
 
Deia Bonhoeffer, en una carta escrita al seu amic Eberhar Bethge el 21 de novembre de 1943: "I llavors l'Advent arriba. Hi ha tants records que compartim d'aquella temporada... Una cela d'una presó és com la nostra situació durant l'Advent: un espera, fa això i allò, actes sense sentit, però la porta està tancada i només pot ésser oberta des de fora. Així és com en sento just ara".