Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vida Nueva) Tots els centres escolars, d'una manera o altra, han tancat aquests dies el trimestre celebrant el Nadal. Encara que en els centres públics sigui sense vocació religiosa, els elements tradicionals es mantenen a les escoles de Catalunya. Així ho recull el monogràfic d'aquest mes del suplement Vida Nueva Catalunya, que han rebut aquesta setmana els subscriptors de la revista.

"La religió catòlica ha configurat la nostra societat de manera que no podem desprendre’ns d'aquesta tradició . Per això, els pares dels alumnes que no trien religió no veuen com una cosa estranya que a l'escola es parli del Nadal com el naixement d'un nen fa dos mil anys, encara que es deslligui de la fe".

És la reflexió de Pere Micaló, delegat d'Ensenyament del Bisbat de Girona. Una pràctica que també s'estén a les escoles en què és majoritària la presència de famílies d'altres tradicions i cultures. Tant responsables de centres públics com religiosos consideren que és bo que es coneguin les tradicions i costums del país com a factor de cohesió social.

La solidaritat és un altre aspecte en el qual coincideixen en la celebració del Nadal la majoria de les escoles. Però a l'escola religiosa, el repte és anar més enllà . El jesuïta Enric Puiggròs, responsable de pastoral de les escoles dels jesuïtes a Catalunya, explica que "no té sentit un Nadal que no sigui des de la solidaritat amb els més necessitats".

Però afegeix que "no té sentit només recollir aliments, si això no et serveix per educar la teva mirada". És a dir , per descobrir que el que demana la pobresa és "una vida més a imatge de Déu, que és més humana i per tant més solidària amb els qui pateixen". Puiggròs reconeix que no és fàcil , però que el Nadal també ajuda a generar experiències que permetin "rebre la crida del Senyor".

Es pot ampliar la informació al monogràfic de desembre de Vida Nueva Catalunya.