Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vida Nueva) "No podíem continuar amb tants equips provincials, amb tanta gent en comissions i delegacions, i necessitàvem aprofitar molt més les forces que hi ha. Però l'important és reestructurar i revitalitzar . Una cosa sense l'altra no s’entén" . És la reflexió d'una carmelita vedruna, M. Carme Molist, sobre el procés que ha conduït a aquesta congregació a fusionar en una sola les nou províncies que fins ara tenien a Europa .

Aquest procés és el procés que estan vivint la majoria de les grans congregacions religioses a Espanya i que tracta aquest mes el monogràfic del número de novembre de Vida Nueva Catalunya. I les solucions que s'hi apunten són diferents: una província única europea amb seu a Madrid les carmelites vedrunes; la nova província espanyola dels jesuïtes; la divisió en dues províncies dels salesians amb seu a Madrid i a Sevilla; o els germans maristes, que van repartir les diverses províncies d'Espanya per crear noves províncies internacionals .

El president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz, també valora aquest procés com a necessari, però el situa en el context de la consolidació del treball amb els laics, el que "ens ha de permetre continuar fent coses o obrir noves presències, tot i que no siguem tants". Però, sobretot, creu que és un moment de "revisar posicions: si som menys, hem de plantejar-nos què respon més al nostre carisma i on és més necessària la nostra presència".

Mantenir un perfil propi

En aquest procés de la unió de províncies, des de Catalunya també es recull la preocupació per l'allunyament de la seu provincial i per mantenir una presència amb un perfil propi en un àmbit cultural i lingüístic particular.

Totes les reestructuracions de províncies contemplen algun tipus de model descentralitzat . En el cas dels jesuïtes, es creen dues plataformes territorials només per a Catalunya i per al País Basc i Navarra. Aquestes zones tindran un delegat territorial nomenat pel superior general de la Companyia .

"Hem de donar testimoni que és possible entendre'ns", remarca el jesuïta Pere Borràs, subratllant les dificultats que genera també entre els religiosos de la mateixa congregació una "osmosi mediàtica" sobre Catalunya . Muñoz ho resumeix reclamant "un exercici d'universalitat però, alhora, d'inculturació a Catalunya". Es pot ampliar la informació en el monogràfic de novembre de Vida Nueva Catalunya.