(David Casals -CR) La cèntrica Plaça de Sant Jaume de Barcelona ha estat aquest dissabte a la nit escenari de dues manifestacions religioses ben diferents. En una de les quatre cantonades de la plaça, la comunitat jueva ha celebrat Hannukà, més coneguda com la festa de les Llums. En una altra cantonada, el tradicional pessebre de Nadal que instal·la l'Ajuntament, aquest 2013 ambientat en els terrats de la ciutat de Barcelona.
Queden lluny altres èpoques, on en un intent de modernitzar el pessebre quan Joan Clos n'era l'alcalde, s'havia actualitzar la figura de pastoret i se l'havia reconvertit en un venedor de bombones de gas butà. El fet va aixecar polèmica, però això ja és un altre debat.
La celebració jueva va començar passat un quart de nou, i va durar uns vint minuts. Era una celebració unitària que van fer les quatre comunitats jueves de Barcelona i altres entitats jueves per celebrar la Hannukà, tota una setmana de celebracions que s'acabarà el proper dimecres.
Dissabte era la quarta jornada de Hannukà i cada dia, durant aquesta festivitat, s'encén una espelma d'una menorah (canelobre jueu) de nou braços: vuit per cada un dels dies que dura la Hannukà i un novè, el central, que s'encén tots els dies.
La comunitat va instal·lar una menorah i amb una grua, quatre presones que representaven les diferents sensibilitats del judaisme van anar encenent les quatre lluminàries. L'encesa de l'espelma del mig, la central, va anar a càrrec d'Ignasi Garcia Clavel, responsable de l'àrea d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona.
Mentrestant, impregnaven la celebració les músiques de violí, contrabaix i trompeta, amb cert aire de l'Europa central dels anys 20 i 30. Tot plegat recordava a la banda sonora de la pel·lícula 'El violinista en el tejado'.
El fred va ser intens, i potser per això, hi havia més gorres i boines que quipahs, una petita peça tèxtil circular que es posen al jueu al cap, sobretot en festivitats religioses.
Des de la comunitat Jabad, de tendència ortodoxa, van recordar que dissabte s'il·luminava la quarta de les nou espelmes, i que precisament, el quatre és un nom molt important per a la càbala, la tradició més mística del judaisme. De fet, quatre eren les matriarques del poble d'Israel, segons podem llegir al Gènesi. Jacob és el nét d'Abraham, patriarca que comparteixen les tres grans religions monoteistes: cristians, jueus i musulmans. Jacob va tenir 12 fills homes, de quatre dones diferents, les quatre matriarques: Raquel, Lia, Zilpà i Bilhà.
Una vegada acabada l'encesa d'espelmes, es van repartir sufganiot, els dolços típics d'aquesta festa, similars als dònuts però sense forats, i farcits de melmelada.
Mentrestant, en una altra cantonada de la plaça hi havia un arbre de Nadal, i el pessebre de l'Ajuntament, especialment concorregut, ja que s'havia inaugurat el dia abans. En la cua de persones que esperaven per veure el pessebre, algunes d'elles estaven encuriosides per l'acte que organitzaven els jueus.
“¿Qué quiere decir todo esto?”, li preguntava una senyora a una altra. “Estan celebrant Hannukà!”, deia una altra dona, i una mica més endavant, una nena que portava un catàleg de joguines a la mà li va preguntar al seu avui si la gran menorah era “una Corona d'Advent”.
En definitiva, tan Hannukà com Nadal són dues festes que celebren la llum en ple hivern. Poc a poc, els dies començaran a allargar-se fins arribar al 21 de juny, solstici d'Estiu. La llum uneix, doncs, a cristians i jueus a Barcelona i a altres parts del món, i no són les úniques tradicions religioses que donen a la llum un component de sacralitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.