Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Obra Social "la Caixa") Espanya és a la cua d’Europa en natalitat, amb 1,3 fills per dona de mitjana. Un dels motius dels baixos índexs de natalitat a Espanya és la baixa progressió cap al segon fill i fills posteriors. El 87 % de les dones tenen fills, però cada vegada són més les que només en tenen un. El percentatge de les dones nascudes el 1965 amb un sol fill (27,6 %) gairebé quadruplica el de les nascudes el 1940 (7,4 %). Són les dades que presenta el volum número 36 de la col·lecció Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa” que analitza les peculiaritats de la tardana i baixa natalitat a Espanya.

No obstant això, a diferència d’altres països amb baixa natalitat com Itàlia o Alemanya, molt poques espanyoles opten per no tenir fills. El 13 % de les dones nascudes el 1965 no han tingut fills, en comparació del 9 % de les nascudes el 1940. 

Una de les peculiaritats d’Espanya amb relació a l’entorn europeu és que la baixa natalitat està molt generalitzada, independentment de la procedència geogràfica i social, el nivell d’estudis i la situació laboral de la dona, mentre que en altres països l’alta natalitat d’alguns sectors de la població compensa la baixa natalitat d’altres.

Passa el mateix amb la postergació de la maternitat, una tendència universal que a Espanya es dóna de manera generalitzada. En el període 1980-2011, l’edat mitjana dels pares a l’hora de tenir el primer fill ha augmentat de 25 a 30,1 anys entre les dones i de 30,1 a 33,3 anys entre els homes. Els naixements en el cas de dones més grans de 35 anys representen actualment el 18 % del total.

La importància decreixent del matrimoni, l’expansió de la cohabitació i l’augment de les ruptures de parelles no condueixen necessàriament a una natalitat molt baixa als països europeus. A Espanya, el percentatge dels naixements fora del matrimoni va passar del 4 % el 1980 a l’11 % el 1995, i des de llavors l’augment ha estat molt ràpid, fins a arribar al 37 % el 2011. La majoria de naixements fora del matrimoni es produeixen en el context d’una parella de fet. El 2011, la natalitat entre les famílies cohabitants representava el 23 % de tots els naixements. En comparació de la major part de països europeus, les parelles de fet espanyoles són relativament estables.

Pel que fa a la inestabilitat laboral i econòmica, aquesta continua sent un factor de risc per a la natalitat, i més en la situació econòmica actual. Tot i això, també s’enfronten a obstacles per a la maternitat les dones treballadores i les d’alt nivell educatiu per les dificultats d’harmonitzar les responsabilitats laborals i maternals.

Les preferències sobre maternitat i paternitat pel que fa al nombre de fills s’han mantingut estables durant el darrer mig segle: la gran majoria d’homes i dones espanyoles volen tenir almenys 2 fills. L’estudi considera que la diferència entre el nombre de fills que es voldrien tenir i els que es tenen realment constitueix un dèficit de benestar.

En definitiva, els experts conclouen que les claus per frenar els baixos índexs de natalitat a Espanya i equiparar-los als desitjos parentals dels espanyols són les polítiques de conciliació treball-família, les polítiques de benestar, les condicions que regulen les relacions laborals i la inversió en educació infantil de 0 a 3 anys, com també l’impuls de la igualtat de gènere, tant en el si de la família com en les institucions socials.

L'estudi l'han presentat aquest dijous Jaume Lanaspa, director general de la Fundació ”la Caixa”; Gosta Esping-Andersen, coordinador i coautor de l’estudi i catedràtic de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) de la Universitat Pompeu Fabra, i Teresa Castro, coautora de l’estudi i professora d’investigació en demografia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).