(David Casals –CR) El judaisme a Catalunya s’ha transformat en pocs anys. Si fa dues dècades era un moviment bastant monolític, agrupat al voltant d’una única comunitat, ara el formen tot un ventall d’entitats: quatre comunitats (ortodoxes, ultraortodoxes i dues de progressistes) i també diferents entitats culturals, musicals, educatives, d’estudiants i laiques.
En aquest escenari de pluralitat, fa aproximadament cinc anys un grup de joves d’una de les comunitats, Atid, va decidir promoure una revista, Mozaika, que ha anat evolucionant i s'ha convertit en una plataforma cultural.
“L’objectiu és plasmar i aprofundir en les diferents cares de la cultura jueva: el pensament, la religió i la identitat”, explica en declaracions a Catalunya Religió un dels seus activistes, Víctor Sörenssen.
“Volem oferir una mirada jove des de Barcelona, amb una visió del judaisme oberta i pluralisme, allunyada d'allò políticamente correcte”, explica.
Un pont entre comunitats i societat
La seva darrera aportació és dedicar un número monogràfic de la revista als herois: “És un monogràfic de 200 pàgines, en què parlem de la influència jueva d’il·lustradors i personatges, i hi ha col·laborat tot tipus de gent”.
Van presentar la revista organitzant un esdeveniment al Palau Robert de Barcelona, acompanyat d’art, una desfilada de moda i actuacions musicals. “Ens interessa també la visió no jueva, i fer ‘feedback’ amb hebraistes i persones interesades en aquest àmbit, i ser un pont entre les comunitats i la societat”, diu Sörenssen.
Per aconseguir-ho, han fet curtmetratges i han organitzat expocisions. La darrera: ‘Verbannung’, en col·laboració amb el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
“És una exposició sobre els immigrants jueus alemanys a Barcelona entre els anys 30 i 40: encara segueix sent una part de la història desconeguda, però durant aquest periode van passar per la ciutat entre 4.000 i 5.000 persones de perfils molt diferents, que fuguen cap a Estats Units o Israel”.
Concretament, la mostra explica la història de cinc ciutadans alemanys de tradició jueva que van passar per Barcelona: una cantant de varietats, una fotògrafa i un guardaespatlles d’Al Capone que va obrir un bar a Sitges l’any 1934, entre d'altres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.