Així vaig celebrar la festa de l'Anyell

(David Casals –CR) Aquesta setmana la comunitat musulmana ha celebrat la Festa de l'Anyell, una de les dates més destacades del calendari musulmà. Ens en parla Mustapha Aoulad Sellam, un creient musulmà que porta 14 anys a Catalunya, perquè ens expliqui com va celebrar la festa aquest darrer dimarts.

La jornada comença ben d'hora. Quan encara no ha sortit el sol, es va despertar i es va arreglar. “La tradició profètica diu que ens posem la millor roba de casa, la que estigui en millors condicions, vestir-se i, si és possible, repetir invocacions en nom d'Al·là, d'obediència, acatament i entrega”.

“La gent es posa guapa i surt al carrer, va a l'aire lliure o a l'oratori. Jo em vaig posar una vestimenta tradicional de Marroc, de color blanc”, precisa Aoulad Sellam.

Pregària a l'oratori

Als oratoris musulmans –recordem que a Catalunya no hi ha cap mesquita, perquè cap lloc de culte islàmic disposa de minaret– primer es fa la pregària del matí, i vint minuts després de la sortida del sol, l'oració específica per celebrar la Festa de l'Anyell.

En Mustapha va anar a resar al barri del Clot, i a més de l'oració central, on es va recalcar que “Al·là és gran”, l'imam va fer una reflexió, un sermó de dues parts”.

“Al finalitzar la gent s'abraça, se saluda, es demana perdó. La petició més freqüent és demanar perdó a Déu per les males obres i que accepti les bones obres”, explica.

El xai, el centre del dia

El xai és l'element central del dia. En teoria, la legislació diu que només es poden sacrificar animals a l'escorxador, “però hi ha qui ho fa en espais informals i irregulars, va als fores de les ciutats”. En canvi, també hi ha moltes famílies musulmanes que l'encarreguen a la carnisseria.

Un cop el xai ja està preparat, es deixa reposar, perquè així guanyi en gust i “textura”, i de tot aquest aliment, un terç se'l quedarà la família en qüestió, l'altre terç el donarà als pobres, i el tercer terç el repartirà a família i amics al llarg de la jornada o de les següents.

També amb noves tecnologies

Les noves tecnologies també han arribat a la Festa de l'Anyell. “Fer visites a amics i familiars” al llarg del dia, sobretot abans i després de dinar, és un dels elements que vertebren la festa, però amb el pas del temps, s'hi han sumat trucades telefòniques, i ara missatges SMS, correus electrònics “i fins i tot 'WhatsApp'”, clarifica Aoulad Sellam.

“Enguany he tingut la germana ingressada i no he pogut fer molts moviments. He visitat dos amics i aquest cap de setmana visitaré la família que viu a fora de Barcelona”, ha explicat.

Símbol de diversitat

A l'hora de conèixer altres tradicions religioses s'ha de tenir molt present que hi ha una gran diversitat interna. I un exemple de la pluralitat que hi ha dins del món musulmà és la Festa de l'Anyell. En aquest cas, en la data: a la majoria de països es va celebrar el dimecres 15, tot i que al Marroc i a l'Iran es va fer el dijous 16, segons explica Aoulad Sellam.

Sense retransmissió televisiva

Anys enrere, dins d'una política impulsada per la mateixa Generalitat i la Televisió de Catalunya (TVC), es va decidir emetre una retransmissió d'una de les pregàries de la Festa de l'Anyell pel Canal 33.

Enguany, això no s'ha fet, tot i que s'ha de tenir present que amb la reducció del nombre de cadenes de TV3, es van fusionar el canal Súper 3 i El 33, i ara comparteixen freqüència.

Malgrat tot, en un context on han quallat els missatges d'islamofòbia en una part de la societat catalana –com demostren els resultats de Plataforma per Catalunya (PxC)–, no hagués estat útil mantenir aquesta emissió?

Rajoz dóna una sorpresa

D'altra banda, el president del Govern, Mariano Rajoy, va felicitar per primera vegada a la comunitat musulmana per la celebració de la Festa de l'Anyell. Quelcom que, segons explica Aoulad Sellam, no havien fet els seus predecessors, ni del PP ni del PSOE. “Porto 14 anys a Catalunya i és el primer cop que passa”, explica Aoulad Sellam.

Aquest fet il·lustra que, molt de mica en mica, els poders públics van sent conscients de la importància de la diversitat religiosa, quelcom que no es deu només al fenomen de la inmigració.

[Fotografia: iSabadell, sota llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada]