Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri / Laura Mor CR) Un dels nuclis de la vida dels religiosos i de les religioses continua sent l’opció per viure en comunitats. L’espai i la família on comparteixen la seva opció personal de seguiment de Jesús. Però aquestes comunitats fa temps que estan canviant. No només perquè siguin menys que fa uns anys, sinó perquè han fet noves opcions per un seguiment més radical de l’Evangeli i per estar més a prop de la gent. 

És el que van compartir en la darrera assemblea de la Unió de Religiosos de Catalunya amb la teresiana Cristina Martínez, expresidenta de la URC i actualment consellera del govern general de les Teresianes a Roma.

Dins les comunitats han canviat les relacions i el superior ja no és el que “mana” sinó el qui “lidera i acompanya”. I moltes comunitats de religiosos viuen en pisos, no en grans cases o col·legis, i això “ens ajuda a ser més propers a la gent i a unes relacions més familiars”. Aquest moviment també ha accentuat la presència en barris més perifèrics, per compartir “el patiment dels altres”. Això abans que en parlés el papa Francesc, ja que ell també havia fet aquesta experiència a Buenos Aires.

Són alguns dels canvis que descriu Cristina Martínez en aquest vídeo, que resumeix els temes que es van plantejar en l’assemblea de la URC i que podeu ampliar en el darrer número de l’Horeb. Una vida en comunitat de persones que “volem seguir a Jesús junts, i no veure qui arriba primer” i que manté una dimensió profètica d’anunci i de denúncia, que “mostra que és possible una alternativa”.