Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) L’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, considera “suficient” la petició de perdó genèrica que van demanar els bisbes catalans el 2011 en el document Al servei del nostre poble (n.22). “Els bisbes hem demanat humilment perdó de tots els errors, de totes les èpoques i també d’aquesta propera a nosaltres, que no està exclosa. Em sembla que això s’hauria d’interpretar com a suficient”, així ho ha explicat el cardenal Martínez Sistach en una roda de premsa d’aquest divendres al matí a Barcelona. Una posició semblant va expressar la setmana passada l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol

Sistach no ha pogut concretar si es tractarà el tema en la reunió trimestral que tenen els bisbes catalans la setmana vinent però creu que si “ja ho hem fet, no em sembla que sigui normal haver de reiterar constantment una cosa. S’ha de tenir memòria històrica de quan ja s’ha de demanat”. L’arquebisbe també ha recordat que “hi ha altres institucions que no han demanat mai perdó”, però que no ens “hem de moure per aquest exemple i cadascú ha de ser coherent amb els seus principis”. De tota manera, ha insistit que “si ja s’ha demanat, per què s’ha de tornar a demanar perdó?”

El cardenal s’ha referit a aquest tema en una roda de premsa per presentar dues noves publicacions, un llibre sobre la presència dels cristians a la societat i una carta pastoral. Però dues hores abans de la convocatòria ha penjat una piulada al Twitter afirmant que “dels errors que els membres de l'Església hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, els bisbes humilment en demanem perdó”. Preguntat pels periodistes ha aclarit que es referia a la petició de perdó ja expressada pels bisbes catalans i que això incloïa “a tots els temps, però especialment els més recents, més o menys llunyats, que pot ser l’època franquista i pot ser abans”.

També ha respost que no considerava necessari un perdó més explícit: “amb aquesta petició de perdó més genèrica s’hi inclou tot”. Per Sistach, és difícil concretar més perquè “les coses no són tant senzilles. Penso per exemple en Tortosa, d’on vaig ser bisbe, que en tres dies van matar a 300 capellans”. I creu que per “entrar en coses més concretes falten estudis històrics objectius, que penso no els tenim. És un període llarg de tres anys, un règim llarg, hi va haver moltes variacions i oscil·lacions”.

“De què hem de demanar perdó en concret?”, ha preguntat, recordant que “alguns dels que estem aquí no van ser-hi en aquell temps” i que “tot això es complica per demanar un perdó objectiu”. “No és perquè no es vulgui” ha assegurat, “és que és una cosa molt complexa que penso que necessitaria estudis i perquè els estudis històrics siguin objectius han de passar bastants anys”. “Ens hem de perdonar tots, i una vegada ja perdonats, oblidar. Si sempre hem de demanar perdó, no acabarem mai”.

Preguntat també per la proposta d'un perdó més explícit que va plantejar l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, Martínez Sistach ha assegurat que “si no recordo malament l’abat de Montserrat va dir que hauríem de demanar perdó” però que tampoc ell va demanar “un perdó explícit”. “El que passa es que ja l’hem demanat el perdó”, ha reiterat.

Pel cardenal, aquest perdó també s'ha de recordar que es fa en un context en el que l'Església "ha fet una contribució nutritiva de la societat, en l’aspecte social, en l’aspecte cultural... Qui ha mantingut la llengua en temps molt dificil? Doncs l’Església que predicava en català, confessava en català, celebrava en català, i escrivia en català".

“El Dret a Decidir és conèixer el pensament, el desig i la voluntat d’un poble”

“Això és una cosa que tothom pot opinar”, ha afirmat en la mateixa compareixença Martínez Sistach quan ha estat preguntat sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Ha dit que és una tema que afecta “a la presència dels cristians en la societat” i que “toca als ciutadans valorar-les” i “prendre les seves decisions”.

“En les concrecions de la configuració institucional d’un poble i d’una nació la Doctrina Social de l’Església admet diverses possibilitats”, ha assegurat. I preguntat sobre la iniciativa des diverses entitats cristianes i religiosos per a adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha dit que no podia “parlar en plural” en nom dels bisbes però que “si consideren que és una cosa que s’hi poden adherir, doncs s’hi adhereixen. El dret a decidir és conèixer el pensament, el desig i la voluntat d’un poble, una cosa que la Doctrina Social de l’Església admet”. Tot i que Sistach no ha volgut pronunciar un suport explícit al Dret a Decidir, com van fer el bisbe de Solsona, Xavier Novell, o el de Girona, Francesc Pardo, diverses entitats vinculades a l'arquebisbat de Barcelona han promogut aquesta iniciativa.   

En la roda de premsa d’aquest divendres s’ha presentat l’edició catalana i castellana del llibre que va publicar en italià fa uns mesos Editrice Vaticana. Cristians en la societat del diàleg i la convivència, és el primer volum que l’editorial de la Santa Seu publica en català. En la presentació, el filòsof Josep Maria Esquirol ha remarcat la proposta que fa Martínez Sistach d’una “Església que nodreixi a la societat, alimentant-la humanament i espiritualment”. També ha destacat una idea d’Europa “que no només és una unió política o una delimitació geogràfica: és una cultura que s’ha format sobretot en la tensió entre tradició espiritual judeo-cristiana i la tradició racionalista grega”.