Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) "Si com a Junta Directiva de la URC ens hem adherit al ‘Pacte Nacional pel Dret a Decidir' és perquè creiem no es tracta de cap posicionament polític, com sí que ho és el decidir-se per una de les diverses opcions que es plantegin a la consulta (Estat propi, continuar com una autonomia d’Espanya, etc.), que cadascú haurà de prendre en consciència". És el posicionament de la Unió de Religiosos de Catalunya que ha exposat aquest dimecres el seu president, Màxim Muñoz, en l’assemblea anual.

El president de la URC ha donat suport així a la iniciativa de diverses entitats cristianes que promouen una adhesió conjunta al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquestes entitats seran rebudes per al Parlament de Catalunya per la presidenta Núria de Gispert el proper dijous 31 d’octubre, en un acte on es convida a aquestes entitats. Entre les entitats signants també hi ha diversos ordes religiosos i institucions vinculades a la vida religiosa.

Màxim Muñoz s’ha referit a l’amplia majoria social que recolza aquest dret, un “punt de partida que com a cristians hauríem de poder defensar, perquè així ho recull el pensament social de l’Església sobre els drets dels pobles i així ho han manifestat els nostres bisbes aplicant aquesta doctrina al cas concret de Catalunya". "És el referèndum o la consulta la que pot donar sortida a la gran inquietud existent, perquè és l’única via per saber exactament què vol la majoria dels ciutadans de Catalunya i no guiar-nos per suposicions, opinions de tertulians i polítics o recompte dels participants en les diverses manifestacions", ha argumentat.

Des de la URC també ha reconegut que en l’àmbit eclesial el tema de la relació Espanya-Catalunya "tampoc s’està vivint bé" i que s’ha convertit en "una mena de tabú que evitem de plantejar per no barallar-nos". Per això, Muñoz ha proposat que des l’Església i la vida religiosa caldria "impulsar algun tipus de plataformes o grups que s’arrisquin a iniciar processos de diàleg en profunditat sobre aquest tema, a partir de l’evangeli, compartint amb claredat i respecte les diverses postures i sentiments". Una proposta necessària perquè "sigui quina sigui al final la solució política a la què s’arribi, aquesta solució deixarà ferides o no serà ferma si no fem aquest esforç de respecte i de diàleg amb els que no pensen ni senten com nosaltres".

D’altra banda, ha afegit que "aquest tema no ens pot fer oblidar les víctimes d’una crisi, que continua fent estralls" i que cal reconèixer com s’han bolcat les comunitats cristianes per pal·liar la greu situació: "Són el rostre de l’Església samaritana que vol impulsar el Papa Francesc, descentrada de si mateixa i adreçada a les fronteres i les perifèries. Són també la denúncia vivent d’unes estructures econòmiques i polítiques que han deixat de posar la persona en el centre".

Un perdó que no sigui "una mera petició formal"

En la mateixa assemblea el president de la URC ha fet balanç de les beatificacions celebrades a Tarragona, on la immensa majoria de màrtirs eren religiosos i religioses. Muñoz ha recordat el posicionament expressat per la URC en una nota i la seva demanda que fos una celebració "eminentment pastoral i testimonial, que primés els valors evangèlics de senzillesa i pobresa, viscuts pels nostres fundadors i testimoniats pels nostres màrtirs" .

Davant la petició d’un perdó més explícit de l’Església pel suport que va donar al franquisme ha reclamat el "el dret de l’Església a honorar els seus màrtirs" i la necessitat de reconèixer "totes les víctimes sense excepció". En aquest context s’ha afegit a opinions com les de l’abat de Montserrat i ha afirmat que "potser convé una reconeixement més explícit dels errors comesos per l’Església en la seva connivència amb el franquisme" de la mateixa que podrien fer-ho "també els que d’alguna manera podem considerar hereus dels qui van assassinar els nostres màrtirs". Però per Màxim Muñoz, "de res no serviria si es quedés en una mera petició formal de perdó. Sí que seria un primer pas molt important si fos expressió sincera del desig d’iniciar o re-començar un procés de reconciliació que encara no hem sabut fer".

L’assemblea de la URC s’ha celebrat aquest dimecres al Seminari de Barcelona. El tema central de treball ha estat una avaluació de la vida en comunitat que ha dirigit la teresiana Cristina Martínez, que actualment forma part de l’equip de govern a Roma. En l’assemblea també s’han aprovat les línies de treball de la URC i s’ha escollit una nova vocal per la junta de l’entitat, la provincial de les Religioses de Sant Josep de Girona, Rosa Masferrer.

El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, també s’ha fet present a l’Assemblea i ha dirigit unes paraules als assistents per agrair-los la seva tasca i felicitar-los per les beatificacions de Tarragona.

Aquí podeu llegir la intervenció íntegra de Màxim Muñoz sobre el posicionament de la URC.