Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Facultat de Teologia) El cardenal de Barcelona i gran canceller de les Facultats Eclesiàstiques de Catalunya, Lluís Martínez Sistach, ha inaugurat aquest migdia el curs acadèmic 2013-2014 de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, l’Institut de Teologia Fonamental i la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL). A l’acte, que s’ha celebrat aquest dimecres a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, hi han assistit els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.

En la seva intervenció, el degà de la facultat, Armand Puig, que ha presentat la memòria del curs anterior, ha dit que una de les preocupacions d’aquesta institució és la de “viure oberta a tot allò que succeeix en l’Església i en el món; ens interessa acollir i escoltar persones i realitats que puguin ajudar a comprendre el batec de la humanitat i de l’Església”.

En aquesta mateixa línia, Puig ha afegit que la facultat se sent molt a prop del papa Francesc, “el Papa de la misericòrdia, l’home que en mig any ha aconseguit que el món sencer escoltés i veiés l’Evangeli de Jesús concretat en la seva humanitat, espiritualitat i profecia”. Per aquest motiu, la FTC “se sent inserida, mitjançant els bisbes que formen el Consell del Gran Canceller i el mateix Gran Canceller, en aquell corrent d’unitat i d’unió eclesials que passa per aquell que presideix l’Església en la caritat”, ha assegurat.

“La nostra Facultat –ha continuat– vol estar molt atenta a aquest kairòs per a l’Església i per al món sencer. L’Església catòlica es presenta, avui més que mai, com a mare de tots i servidora dels pobres, veu dels sense veu i testimoni radical de l’Evangeli, guaridora de ferides i esposa sense màcula del seu Diví Espòs”. És tasca de les Facultats de Teologia, ha argumentat Armand Puig, “fer-se ressò articulat dels ensenyaments papals, construint discursos teològics a partir de les seves paraules i del seu magisteri quotidià, cercant la sintonia profunda que s’estableix entre la fe de l’Església, que el Papa incorpora, i la intel·ligència d’aquesta fe, que de sempre ha estat la tasca de la teologia”.

“És un goig i un deure, com a fills de l’Església, poder contribuir a aquest pontificat des de la recerca teològica. El papa Francesc és una benedicció que s’origina en l’acció de l’Esperit i passa per aquesta mateixa acció en l’Església i en el món d’avui. Cal seguir el seu pas, ferm i decidit, i explicar les petjades que està deixant en aquest moment de la història”, ha dit Armand Puig.

“L’enfortiment institucional de la Facultat passa, sens dubte, pel manteniment d’un nivell alt de la recerca. No vull dir amb això que els altres dos elements institucionals –la docència i les infrastructures– no siguin importants, però el desenvolupament de la tasca pròpia de la teologia i la projecció exterior de la Facultat van lligats a la nostra capacitat de crear reflexió de manera rigorosa i compartida”, ha explicat el degà. “La Facultat de Teologia serà el pulmó intel·lectual de l’Església catalana en la mesura que no sigui tan sols un centre d’ensenyament sinó que, atenta als moviments de l’Església i del món, cerqui respostes i promogui projectes que les facin possibles”, ha assegurat. Concretament, i pel que fa a la recerca, la FTC s’estructura actualment en tres nivells: departaments, seminaris i grups de reflexió. El primer i el segon nivell són estrictament acadèmics, mentre que el tercer té un caràcter de diàleg amb el món de la cultura.

Abans d’acabar, Armand Puig ha reconegut la tasca que durant vint-i-sis anys ha realitzat per a la facultat el que ha estat el seu secretari i gerent, Vicenç Bosch i Miquela, que es jubila. “En Vicenç ha estat tota una institució per a la facultat, que l’ha servida amb una fidelitat insubornable i ha contribuït a la presa de decisions i a la bona marxa de la casa; la seva ponderació i mesura i la seva visió dels temes des de l’experiència acumulada han fet d’ell un element imprescindible”, ha dit Puig, que li ha lliurat la medalla de la Facultat de Teologia i l’ha convidat a formar part del Consell d’Economia de la FTC. El seu lloc l’ocuparà Concepció Huerta i Vallès.

Activitat acadèmica de la Facultat de Teologia de Catalunya

Les xifres d’alumnat a la FTC mostren un manteniment en relació als darrers anys pel que fa al quinquenni institucional –113 alumnes–, i un lleuger descens a la llicència –108 alumnes, 30 dels quals oients–, i al tercer cicle o doctorat: 8 alumnes. En total, han estat 229 alumnes –el curs passat eren 273. A la Facultat com a tal, els llicenciands han estat 44 –42 en els Departaments de Teologia Sistemàtica, Sagrada Escriptura i Teologia Moral, 1 al CETEM i 1 a l’IREL– i els doctorands han estat 8; a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona hi ha hagut 19 llicenciands i 1 doctorand; a l’Institut de Teologia Fonamental, 45 llicenciands –30 dels quals eren oients– i 1 doctorand. D’altra banda, el Curs de Pastoral per als candidats al Ministeri Presbiteral es va oferir a 5 alumnes; l’Escola de Llengües va comptar amb 25 matrícules; i el Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església, amb 11. En total, 41 alumnes. Pel que fa a les activitats no acadèmiques, el Curs d’Aprofundiment Bíblic va tenir 23 alumnes, la Formació Permanent, impartida tant a Barcelona com a Sant Cugat, va assolir la xifra de 146 alumnes, i el Curs d’Estiu de Teologia, 30. El nombre total d’alumnes inscrits a les activitats no acadèmiques va ser de 199. Així, doncs, es van inscriure a la Facultat i als seus dos Instituts incorporats un total de 469 alumnes. Cal destacar també, com a dada significativa, el nombre de persones, un total de 325, que el curs passat van participar en les activitats extraordinàries de la Facultat, jornades, congressos i simposis internacionals amb els quals la Facultat amplia la seva activitat, més enllà de la tasca estrictament.

Novetats a la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL)

La Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) va comptar el curs 2012-2013 amb un total de 136 alumnes, dels quals 34 van optar per la modalitat d’aules obertes, adreçades a tots aquells que volen formar-se en un pensament sòlid i alhora obert, un saber de síntesi. Per a aquest curs la matricula encara és oberta.

El degà de la FFC, Jaume Aymar, ha anunciat, durant la seva intervenció a l’acte, que ha estat aprovat com a títol propi de la URL el Diploma d'Especialització Universitària en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic, dirigit per ell mateix, dins l'àrea d'Humanitats. Hi ha participat la Facultat de Teologia, l'Abadia de Montserrat, la Biblioteca Episcopal, Catalonia Sacra i La Salle. Ja s'ha impartit la primera edició durant el segon semestre d’aquest curs, amb èxit d'assistència.

El Jaume Aymar ha comunicat també que “ha estat aprovat un nou Programa de Doctorat oficial, d’acord amb la nova legislació, i que s’organitza conjuntament amb la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universidad Pontificia Comillas”. És el primer programa de Filosofia que reuneix aquestes condicions legals que es podrà impartir a les Universitats catalanes.

Ignasi Roviró, vicedegà de la FFC, ha impartit la lliçó inaugural: La bellesa salvarà el món?

El vicedegà de la FFC, Ignasi Roviró, ha estat l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural del curs 2013-2014, que porta per títol La bellesa salvarà el món?, i en la qual ha afirmat que “la bellesa està cridada a salvar-lo”. El resum de la seva intervenció és el següent:

Dostoievski, el gran novel·lista rus, fa dir en el protagonista de L'Idiota una frase que ha estat repetida centenars de vegades. "La bellesa salvarà el món” va ser lema del discurs de rebuda del premi Nobel per part d'Alexander Soljenitsin i ha estat citada per papes i personatges destacats del món de la cultura. És cert, però, que la bellesa pot salvar el món? Quina és la bellesa que el pot salvar? Avui, la bellesa ha esdevingut un producte comercial que enganxa encara més al consum. En el nostre mercat hiperconsumista, la bellesa és el centre més potent. Les coses es dissenyen i es fan més belles per vendre's més bé. Els cossos s'omplen de bellesa per ser més atractius. La indústria de la bellesa és l'arma poderosa de la nostra societat líquida. La bellesa no ha salvat el món, l'ha suplantat. L'art ha abandonat la bellesa. Quina és la bellesa de Dostoievski? Si alguna bellesa ha de salvar el món és aquella que ens crida als dubtes, als enigmes; aquella que ens revela contra el món, que ens desenganxa de les coses per portar-nos als enigmes i misteris. La bellesa que pot salvar d'aquest món injust, estrany, paradoxal, és aquella que ens separa de les coses, dels processos i dels cossos dissenyats. Afegia Dostoievski: "la bellesa és un enigma", nosaltres n'hem fet una seguretat.