Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals - CR) Què porta a dues persones a la trentena a deixar la seva feina i posar-se a estudiar teologia per ser pastors? El proper dissabte 5 d'octubre seran ordenats com a pastors en Jonathan Navarro i la Marta López Ballalta. Formen part d'una de les denominacions del protestantisme històric, l'Església Evangèlica de Catalunya, que agrupa a metodistes i presbiterians. A Catalunya Religió hem parlat amb un d'ells, en Jonathan.

Per què vas decidir fer-te pastor?
És un tema de vocació, i també veus el dia a dia de l'Església, on veus les mancances, que fa falta gent que tingui ganes d'implicar-se i tingui formació, que sigui jove. I un dia penses, per què no jo? Per què no em puc dedicar totalment, a ple temps, a això? És veure una necessitat i sentir-la teva, fer-te'n responsable, creure en una fe i voler participar-hi.

Abans de voler ser pastor, a què et dedicaves?
Era dissenyador gràfic, portava deu anys treballant en un estudi i tenia un futur ben definit. Però aquesta necessitat, tan jo com la meva dona, la Marta, la veiem des que érem joves. Érem persones que participàvem molt en la vida de l'Església, i que també teníem una visió més oberta. Vam veure que feia falta gent ben preparada, en moltes àrees, capaç de dialogar amb una societat d'una forma més planera i amb un llenguatge que no sigui necessàriament d'Església.

Com és la formació d'un pastor?
Vam estar quatre anys al seminari, a Madrid, fent el que ara seria un grau en teologia. Un total de 240 crèdits. Vam deixar feina i família, i vam comptar amb el suport d'institucions, familiars i fidels, que ens van ajudar econòmicament.

Què és el que més et crida l'atenció de la feina que fa un pastor?
Sens dubte, treballar amb les persones. D'una banda contribueixes a construir una nova comunitat, però també una societat alternativa, amb uns valors més solidaris, que parteixen d'una fe. És una fe que es fa concreta en les persones.

Sou dues persones joves que decidiu dedicar la vostra vida a l'Església. Què segueix sent vigent, de les institucions religioses?
La gent necessita l'amor de Déu, continua sentint-se sola, molts cops no sabem què fem aquí, d’on venim i cap a on anem, i penso que la fe pot donar aquestes respostes.

En una societat moderna com la d'avui, quin és el paper que pot tenir un pastor protestant?
Si el pastor o la pastora formen part d'una Església oberta a la seva societat, el que han de tenir és un paper profètic. Què significa això? Doncs poder ser capaços d'avaluar què passa a la societat, tenir empatia vers el patiment dels ciutadans i fer-lo propi, denunciar les injustícies socials i donar alternatives. És crear un discurs, la paraula, que acompanyi en fets, que sigui una forma de vida alternativa a la societat, en un temps de canvi social, de crisi, de retallades.

El món protestant es caracteritza per la seva diversitat. A Catalunya hi ha moltes denominacions i esglésies lliures. Per què vau decidir ser pastors de l'Església Evangèlica de Catalunya i no d'una altra denominació?
Una de les nostres característiques diferencials és la llibertat de pensament teològic, sovint difícil de trobar, fet que valorem moltíssim. Això significa que hi ha molts matisos diferents dins d'una mateixa església, però això és enriquidor. Es poden transmetre les teves idees sense por a ser censurat, i un altre valor és formar part d'una església que s'esforça en ser progressista, intenta obrir-se, busca noves formes de diàleg amb el món. És anar amb la Bíblia a una mà i amb el diari a l'altra: no ens limitem a ser una església que canta cançons cada diumenge sinó que vol ser rellevant i també té una forta obra social.