Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bernabé Dalmau – CR) Allò que podríem anomenar la”dinàmica social de la pau” està inspirada en dues afirmacions de la Pacem in Terris, una inicial i l’altra conclusiva: “La pau a la terra, anhel profund dels éssers humans de tots els temps” (n. 1). “Aquestes paraules nostres, que hem volgut dedicar als problemes que més afligeixen la família humana en el moment actual, i de l’equitativa solució dels quals depèn el progrés ordenat de la societat, són dictades per un profund anhel, que sabem comú a tots els homes de bona voluntat: la consolidació de la pau en el món” (n. 160). 

D’aquí podem deduir que la pau és objecte de desig, és un bé objectiu, un valor. Però s’ha de concretar, i Joan XXIII ho fa a través de dos camins que els papes successius no es cansaran de desplegar i promoure: el desarmament i el desenvolupament. Només cal recordar, per posar un exemple, la institució per part de Pau VI de la Jornada mundial de la pau, a celebrar cada Cap d’any, i la seva encíclica Populorum progressio, que féu famosa la frase del cardenal Maurice Feltin “El desenvolupament és el nom nou de la pau”. En aquest sentit Joan XXIII aplica la dimensió profètica del sentit que tenia de la història en projectar sobre el futur les bases de la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat per tal d’obtenir la pau. I això, superant fatalismes i els anomenats “profetes de calamitat que anuncien catàstrofes”, els quals ja havia fustigat en el discurs d’inauguració del Concili Vaticà II.

En aquest tocar de peus a terra, però, no hi podem veure una filantropia barata en què la menció de Déu seria sobreafegida. Al contrari, la pau “una empresa tan noble i elevada que les forces humanes, per bé que siguin animades de la més lloable bona voluntat, no poden dur a terme elles mateixes” (n. 162).

Amb aquestes pinzellades introductòries ja ens podem adonar que Joan XXIII no sols afegeix al tresor de l’Església nova matèria de doctrina social sinó que n’obre una dimensió nova. Si fins ara aquesta doctrina estava centrada en els aspectes de justícia laboral, ara, en tractar expressament de la pau, n’obre una dimensió que trobarà la seva plenitud en la constitució conciliar Gaudium et spes i que, mig segle després, podrà tractar, en harmònic desplegament històric, el tema de l’actual crisi mundial en l’encíclica Caritas in veritate de Benet XVI.

  
 
 
 
 
 
Bernabé Dalmau
Monjo de Montserrat

 

I. CONSIDERACIONS GENERALS

-Presentació. La Pacem in Terris, 50 anys després

-Una encíclica a rellegir (Pacem in Terris I)
-Un esdeveniment i un document (Pacem in Terris II)
-Els destinataris (Pacem in Terris III)
-Gràcia i mètode de Joan XXIII (Pacem in Terris IV)
 
II. COMENTARI AL TEXT
-Pacem in Terris 1. L’orde establert per Déu [ 1-6]
-Pacem in Terris 2. L’ordre entre els éssers humans. Els drets. [ 7-22]
-Pacem in Terris 3. L’ordre entre els éssers humans. Els deures. [23-39]
-Pacem in Terris 4. Les relacions entre els homes i els poders públics en el si de cada comunitat política [40-74]
-Pacem in Terris 5. Les relacions entre les comunitats polítiques [ 75-122]
-Pacem in Terris 6. Les relacions dels éssers humans al si de les comunitats polítiques amb la comunitat mundial. [123-138]
-Pacem in Terris 7. Orientacions pastorals [139-166]