Pacem in Terris 1. L’orde establert per Déu

(Bernabé Dalmau –CR) Aquest preàmbul de la Pacem in Terris descriu la pau com a respecte a l’ordre establert per Déu, primer en l’univers i després en els éssers humans. La dignitat de la natura i de les persones humanes, amb els progressos científics que aquestes fan, mostra la grandesa del Déu creador. Hi ha, doncs, un ordre físic i un ordre moral, cridats a reflectir mútuament la seva grandesa. Però malauradament mostren una pugna estrident entre els éssers humans i entre els pobles. Contrast que sols es pot resoldre amb la il·luminació de la consciència humana, tenint present que aquesta llum sols pot venir de Déu.

A partir d’aquí s’estableixen les diverses relacions, que seran objecte de les quatre parts successives: entre els individus en la convivència humana; amb l’autoritat dintre cada comunitat política; entre les diverses comunitats polítiques; i entre ciutadans, famílies i comunitats polítiques i la comunitat mundial.

Carta encíclica Pacem in Terris del papa Joan XXIII sobre la pau entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat. 11 d'abril de 1963

1. La Pau a la terra, anhel profund dels éssers humans de tots els temps, no es pot instaurar ni consolidar, si no és dins el ple respecte de l'ordre establert per Déu. Els progressos de les ciències i els invents de la tècnica testifiquen com en els éssers i en les forces que componen l'univers regna un ordre meravellós; testifiquen també la grandesa de l'home, que descobreix aquest ordre i crea els instruments aptes per a apoderar-se d'aquestes forces i reduir-les al seu servei.

2. Però els progressos científics i els invents tècnics manifesten sobretot la grandesa infinita de Déu, que ha creat l'univers i l'home. Ha creat l'univers tot vessant -hi tresors de saviesa i de bondat, tal com exclama el Salmista: Oh Senyor, Senyor nostre, que n'és, d'admirable, el vostre nom per tota la terra! Que en són, de grans, les vostres obres, Senyor! Ho feu tot amb saviesa ; i ha creat l'home intel·ligent i lliure, a la seva imatge i semblança , i l'ha constituït senyor de l'univers: Heu fet l'home -exclama encara el Salmista- poc inferior als àngels, l'heu coronat de glòria i d'honor; l'heu constituït sobre les obres de les vostres mans. Li heu posat totes les coses sota els peus.

3. Amb l'ordre admirable de l'univers continua fent un contrast estrident el desordre que regna entre els éssers humans i entre els pobles; gairebé les seves relacions no poden ser regulades, si no és per mitjà de la força.

4. Amb tot, el Creador ha esculpit l'ordre fins en l'ésser dels homes: ordre que la consciència revela i imposa peremptòriament de seguir: Els homes mostren escrita en els seus cors l'obra de la llei, i la seva consciència n'és testimoni. D'altra banda, com podria ser altrament? Cada obra de Déu és un reflex de la seva saviesa infinita: reflex tant més lluminós com més l'obra és posada al capdamunt de l'escala de les perfeccions.

5. Un error en què s'incorre sovint es troba en el fet que se sol creure que poden ser regulades les relacions de convivència entre els éssers humans i les respectives comunitats polítiques amb les mateixes lleis que són pròpies de les forces i dels elements irracionals d'on resulta l'univers; quan, en canvi, les lleis que regulen les relacions humanes són de natura diversa, i s'han de cercar on Déu les ha escrites, això és, en la natura humana.

6. Són aquestes, en efecte, les lleis que indiquen clarament com els homes han de regular les seves relacions en la convivència; com són regulades les relacions entre els ciutadans i les autoritats públiques dins de cada comunitat política; les relacions entre les mateixes comunitats polítiques; finalment, les relacions entre cada persona i la comunitat política, d'una banda, i la comunitat mundial, d'una altra, la creació de la qual avui és reclamada urgentment per les exig ències del bé comú universal.