(Bernabé Dalmau –CR) La Pacem in Terris explica com qualsevol plantejament cal partir de la realitat de la persona humana, que és subjecte de drets i de deures; ambdós són universals, inviolables, inalienables. La fe afegeix un plus: el de la dignitat de fills de Déu.
No és aliè a aquest plantejament la necessitat que, després de la segona guerra mundial, féu néixer l’Organització de les Nacions Unides, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels Estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. El 10 de desembre de 1948 proclamà la Declaració universal dels drets humans.
L’encíclica en fa una descripció detallada, en vuit sectors. Parteix dels drets a l’existència (que és la base de tots els altres) i a un nivell de vida digne. A més d’aquests drets en el pla material, senyala els que hi ha en els béns morals i culturals; notem, per la importància que han pres ulteriorment, els de la llibertat d’expressió i de la informació objectiva. Hi ha els drets a honorar Déu i a la llibertat religiosa; i, en relació a l’estat de vida, a l’elecció d’estat, al funcionament de la família i a l’educació dels fills. En el sector econòmic, els relatius a la lliure iniciativa, al treball digne, a les activitats econòmiques, a la justa retribució del treball i a la propietat privada. Des del punt de vista social, els de reunió i associació i a la residència dintre la comunitat política. Hi ha el dret a emigrar. I, finalment, a la participació activa en la vida pública. En relació al dret d’associació es fa esment, per primera vegada en l’encíclica, dels “cossos intermedis”, tan importants en les relacions dels individus amb els poders públics.
Aquesta descripció ens dóna una impressió de conjunt. La Pacem in terris posa, com dues altres grans declaracions històriques anteriors, l’accent en l’ésser humà en relació amb la societat. Però la Declaració que nasqué el 1789 de la Revolució francesa tenia l’afany de defensar l’individu, contra l’arbitrarietat i la desigualtat. El text de l’ONU féu un pas més en considerar la persona en la seva inserció al si de la família humana, de tal manera que tingué un to més humà, i àdhuc cristià. Ara Joan XXIII en vol l’aplicació però, en els paràgrafs següents senyala, més que els textos anteriors d’origen civil, que a aquests drets hi corresponen uns deures.
Carta encíclica Pacem in Terris del papa Joan XXIII sobre la pau entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat. 11 d'abril de 1963
Primera part. L’ordre entre els éssers humans
Tot ésser humà és persona, subjecte de drets i deures
7. En una convivència ordenada i fecunda hi ha posat com a fonament el principi de que tot ésser humà és persona, és a dir, un a natura dotada d'intel·ligència i de voluntat lliure; d'aquí que és subjecte de drets i de deures que brollen immediatament i simultàniament de la seva mateixa natura: drets i deures que són, per aquesta raó, universals, inviolables, inalienables .
8. I si, a més, considerem la dignitat de la persona humana a la llum de la revelació divina, aleshores aquesta apareixerà incomparablement més gran, ja que els homes han estat redimits per la Sang de Jesucrist, i amb la gràcia han esdevingut fills i amics de Dé u i han estat
constituïts hereus de la glòria eterna.
Els Drets
El dret a l'existència i a un nivell de vida digne
9. Tot ésser humà té el dret a l'existència, a la integritat física, als mitjans indispensables insuficients per a un nivell de vida digne, especialment pel que es refereix a l'alimentació, al vestit, a l'habitació, al descans, a l'atenció mèdica, als serveis socials necessaris; i d'aquí que tingui el dret a la seguretat en cas de malaltia, d'invalidesa, de viduïtat, de vellesa, d'atur en el treball, i en qualsevol altre cas de pèrdua dels mitjans de subsistència per circumstàncies alienes a la voluntat .
Drets referents als valors morals i culturals
10. Tot ésser humà té el dret al respecte de la seva persona; a la bona reputació; a la llibert at de cercar la veritat, de manifestar i difondre el seu pensament, de cultivar l'art, dins els límits de l'ordre moral i del bé comú; i té el dret a l'objectivitat en la informació.
11 . Sorgeix també de la natura humana el dret a participar en els béns de la cultura i, per tant, el dret a una instrucció bàsica i a una formació tècnicoprofessional adequada al grau de progrés de la pròpia Comunitat política. Cal procurar que sigui satisfeta l'existència d'accés als graus superiors de la instrucció segons els mèrits, de tal manera que els éssers humans, en tant que és possible, puguin ocupar llocs i assumir responsabilitats en la vida social conformes a les seves aptituds naturals i a les seves capacitats adquiride
.
El dret d'honorar Déu segons el dictamen de la recta consciència
12. Cadascú té el dret d'honorar Déu segons el dictamen de la recta consciència; i, per tant, el dret al culte de Déu privat i públic. Efectivament, com afirma clarament Lactanci: Hem estat creats amb el fi de retre a Déu creador el just honor que li és degut, de reconèixer -lo a Ell sol i de seguir -lo. Aquest és el vincle de pietat que a Ell ens uneix i a Ell ens lliga, i del qual deriva el mateix nom de religió . I el nostre predecessor d'immortal memòria, Lleó XIII, s'expressa així: Aquesta llibertat veritable i digna dels fills de Déu, que manté elevada la dignitat de l'home, és més forta que qualsevol violència i injúria, i l'Església l'ha exigida i l'ha estimada sempre. Una tal llibertat, la van reivindicar amb intrèpida constància els apòstols, la van defensar amb els seus escrits els apologetes, la van consagrar un gran nombre de màrtirs amb la pròpia sang .
El dret a la llibertat en l'elecció el propi estat
13. Els éssers humans tenen el dret a la llibertat en l'elecció del propi estat; i, per tant, el dret de crear una família, en paritat de drets i de deures entre home i dona; com també el dret de seguir la vocació al sacerdoci o a la vida religiosa. La família, fonamentada en el matrimoni contret lliurement, unitari i indissoluble, és i ha de ser considerada el nucli natural i essencial de la societat. D'aquí es dedueix que s'ha de parar atenció als aspectes de naturalesa econòmica, social, cultural i moral que en consoliden l'estabilitat i faciliten l'acompliment de la seva missió específica. Els pares posseeixen un dret de prioritat en el manteniment dels fills i en la seva educació .
Drets referents al món econòmic
14. És inherent als éssers humans el dret de lliure iniciativa en el camp econòmic i el dret al treball .
15. A aquests drets va indissolublement unit, el dret a condicions de treball no nocives a la salut física i als bons costums, i no perjudicials al desenrotllament integral dels éssers humans en formació; i, pel que fa a la dona, el dret a condicions de treball conciliables amb les seves exigències i amb els seus deures d'esposa i mare .
16. De la dignitat de la persona humana brolla també el dret de desplegar les activitats econòmiques en condicions de responsabilitat . A més, i d'una manera especial, cal pos ar en relleu el dret a una retribució del treball determinada segons els criteris de justícia i suficient, per tant, en les proporcions corresponents a la riquesa disponible, per a permetre al treballador i a la seva família un nivell de vida conforme a la dignitat humana. Sobre aquest punt el nostre predecessor Pius XII, s'expressava així: Al deure personal del treball, imposat per la natura, correspon el dret natural en cada individu a fer del treball el mitjà de proveir a la vida pròpia i dels fills: tan altament és ordenada la conservació de l'home per l'imperi de la natura.
17. També brolla de la natura de l'home el dret de propietat privada sobre els béns, fins i tot productius: dret que constitueix un mitjà apte per a l'afirmació de la persona humana i per a l'exercici de la responsabilitat en tots els camps, un element de consistència i de serenitat per a la vida familiar i de desenvolupament pacífic i ordenat en la convivència . És oportú de recordar que al dret de propietat privada és intrínsecament inherent una funció social .
Dret de reunió i associació
18. De la intrínseca sociabilitat dels éssers humans flueix el dret de reunió i d'associació; com també el dret de conferir a les associacions l'estructura que es considera apta per a perseguir-ne els objectius; i el dret de moure's dins d'elles per pròpia iniciativa i sota la pròpia responsabilitat per a la concreta consecució dels objectius esmentats.
19. A l'encíclica Mater et Magistra es diu amb raó, que la creació d'una rica gamma d'associacio ns o cossos intermedis, per a la consecució d'objectius que cada un dels éssers humans no poden assolir eficaçment, si no és associant -se, es revela un element necessari i insubstituïble perquè sigui assegurada a la persona humana una esfera suficient de llibertat i de responsabilitat .
Dret d'emigració i d'immigració
20. Tot ésser humà té dret a la llibertat de moviment i de residència dins la Comunitat política de la qual és ciutadà; i té també el dret, quan interessos legítims ho aconsellen, d'immigrar en altres Comunitats polítiques i d'establir-s'hi. Pel fet de ser ciutadà d'una determinada Comunitat política, no perd gens de contingut la pròpia pertinença, en qualitat de membre, a la mateixa família humana; i, per tant, la pertinença, en qualitat de ciutadà, a la Comunitat mundial.
Drets polítics
21. De la dignitat de la persona humana prové el dret de prendre part activa en la vida pública i de contribuir personalment a la consecució del bé comú. L'home, com a tal, lluny de ser l'objecte i un element passiu de la vida social, n'és, en canvi, i ha de ser -ne i restar- ne el subjecte, el fonament i el fi.
22. Dret fonamental de la persona és també la tutela jurídica dels propis drets: tutela eficaç, imparcial, informada per criteris objectius de justícia. De l'ordre jurídic, volgut per Déu, dimana el dret inalienable de l'home a la seguretat jurídica, i amb això mateix a una esfera concreta de dret, protegida contra tot atac arbitrari .
