Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

-Vacances singulars X-

(Ramon Bassas/CR) Avui és l’últim dia de feina de la Carla Herrero a CatalunyaReligió.cat, on ha estat vinculada des del primer dia assumint les tasques de redacció. Les seves vacances, “molt diferents a la resta d’estius”, segons diu, no són pas alienes a aquest canvi d’etapa professional, com veurem més endavant. “He fet, després de molts anys d’estar-ho desitjant, un voluntariat. En concret he estat tot el mes de juliol a Ocotal, una ciutat al nord de Nicaragua amb una ONG.

Podríem dir que el procés comença força temps enrera. “Quan feia batxillerat es va començar a despertar en mi l’interès pels més desafavorits i el meu compromís social. Segurament per això he estudiat carreres amb vocació de servei públic. I perquè els meus pares sempre m’han transmès aquesta empatia pel compromís social”, diu. La Carla troba que fer un voluntariat és molt enriquidor en dos sentits; “d’una banda per ells, perquè els ajudes, els dónes noves eines perquè segueixin avançant i perquè veuen que hi ha molta altra gent que els dóna suport; i també per tu, perquè veus realitats noves que et fan créixer i veure les coses amb una altra perspectiva.”

“Una experiència que mai oblidaré”

“La meva tasca ha estat fer classes a un grup de 50 nenes d’entre 7 i 16 anys en situacions molt vulnerables”, ens explica la Carla. “No eren classes a l’escola, sinó en una associació catòlica, Casa María Nazareth,  que acull aquestes nenes just quan surten de l’escola per tal que no es quedin tota la tarda al carrer, amb riscos de prostitució, drogaaddicció, etc. He fet classes de castellà, de matemàtiques, de nutricó… Una mica de tot!”

La Carla s’allotjava en un convent, a la Comunidad Santa Rita, de las Germanes Agustines de l’Empar, una congregació fundada a Mallorca. Des d’allà, anava a l’escola al matí i a la tarda. L’experiència només mereix elogis per part de la Carla. “Viure a allà ha estat una experiència que mai, absolutament mai, oblidaré. M’he sentit extremadament bé entre aquelles monges, unes noies joves, encantadores, bones persones i un milió més d’adjectius positius. M’han fet sentir com a casa”. La fe no ha estat aliena a l’experiència viscuda. “M’han ensenyat una altra manera, menys occidental, de viure la religió, i les misses”, reconeix. “Allà s’omplen cada dia, i els caps de setmana la gent porta tamborets de casa seva per poder seure, perquè els bancs estan plens a vessar. Clar que allà les misses són molt més dinàmiques, molt més cantades i sempre amb l’Evangeli de fons, però molt més alegres. També és cert que és una societat molt més religiosa, tot i que a Nicaragua hi ha molta cultura no catòlica. Però sigui l’una o l’altra, la religió està present a totes les cases.”

Creu que ha estat una molt bona experiència que li ha aportat personalment en molts sentits. “Viure amb aquestes nenes cada dia, compartir hores i hores amb elles, conèixer les seves necessitats, les seves situacions, rebre tantíssim amor per part d’elles… Ha estat genial! Vaig arribar allà amb la intenció d’ensenyar-los un munt de coses i vaig marxar pensant que elles m’havien ensenyat molt més a mi”, diu. “I també les monges, elles han estat una peça clau en aquesta experiència, pel seu suport, pels seus consells, per la seva companyia, per les bones estones que m’han fet passar i pel seu amor. Ara la Lily, la Caty i la Migdalia són tres amigues més.”

De CatalunyaReligió.cat a l’èxit escolar

De fet, la Carla admet que l’estiu passat ja les havia passat de manera similar. Forma part d’una fundació que es diu Escola per l’Èxit i dins els procés de formació va estar tot el mes de juliol de 2012 a Madrid fent classes de repàs de castellà a l’Institut Larra del barri d’Aluche, un entorn també vulnerable. “Molt vulnerable”, subratlla. “Dels 18 alumnes que tenia a classe, 15 eren immigrants i molts d’ells amb situacions molt complicades que afectaven l’èxit escolar. L’experiència va ser molt intensa i vaig aprendre molt. Tant, que va canviar en bona part el rumb de la meva vida”, recorda. De manera que va decidir canviar el periodisme, tot i que en gaudia, per la docència, “el que més m’omple”. “Malgrat que els canvis que la vida et depara o que un mateix provoca facin por, s’ha de ser valent i llençar-se”, va dir-se a ella mateixa i ho deixa anar com si res. “És per això que avui m’acomiado, perquè aquell embrió que va començar l’any passat a gestar-se és avui una realitat. Aquest dilluns començo una nova experiència professional a una escola de Barcelona.”

Avui deixa, doncs, CatalunyaReligió.cat, on va començar amb el naixement del portal fa quatre anys. “És un projecte que en part el sento molt meu per molts motius”, ens confessa. “Treballar amb bona gent sempre és d’agrair. M’he sentit molt a gust amb els companys que han anat formant part del consell de redacció, amb el Marcel, l’Eloi, el Ramon, el David, el Joan, i les Lalis.  Però el meu dia a dia, era sens dubte el Jordi. Ell navegava la nau i jo estava al peu del canó. És un gran periodista i una gran persona. Crec que hem fet un bon equip i des d’aquí li desitjo molts èxits a ell i al portal. Espero que vagi creixent i que es mantingui com el portal de referència religiosa a Catalunya. Molta sort! I moltes gràcies a tots aquells lectors que durant aquests anys heu estat aquí i que ho seguireu fent.” Gràcies a tu, Carla. I molta sort, també!