Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

-Vacances singulars V-

En Xavier Sabé admira el seu germà Rafael, missioner capellà salesià que porta 21 anys a l’Àfrica, on ha estat en diversos països. Va començar a Costa d’Ivori, després va anar al Togo i ara, des de fa més d’un any, viu a Guinea, coneguda també amb el nom de Guinea Conakry. “Sempre que ve de vacances, o per qüestions de treball, ens explica les seves aventures; que si durant a la guerra civil de la Costa d’Ivori un rebel li va ficar una pistola al cap, que si al Togo va salvar una noia que volien enverinar per bruixa; que si tenen un internat del nens bruixots, que ha curat a moltes de persones de diverses malalties, i així una llista interminable de fets” diu aquest treballador de Correus de 38 anys que viu a Banyoles.

Si a molts de nosaltres ens pinten un panorama així i fugiríem corrents, a en Xavier li va captivar i tenia moltes ganes de veure-ho en directe, ”de poder olorar, sentir, tocar aquest altre món, que de petit he vist fotos, documentals per la televisió, per les notícies... però fins un que un no hi va, no es dóna compte en què vivim en un món molt diferent”, explica.

Així que, des de fa uns quants anys, ha anat a visitar el seu germà Rafael, tot i que no seguits. Ha estat un cop a la Costa d’Ivori, i quatre al Togo. I aquest any?, li preguntem. “Si tot va bé, el proper mes de setembre visitaré per primera vegada Guinea”, respon.

Viatge al cor de l’Àfrica

Sempre que ha anat a visitar el seu germà a l’Àfrica en Xavier hi ha anat acompanyat o bé de la seva família o bé, darrerament, d’un amic. “Això de l’Àfrica tothom hi té ganes de conèixer-ho de prop. Diuen que enganxa”, diu com si fos cosa dels altres. L’amic és en Francisco José Orozco, de Mataró, que pertany a una família de col·laboradors de les missions salesianes.

“Quan hi anem ho fem amb ganes d’aprendre i de descobrir coses noves; amb ganes d’ajudar, a col·laborar econòmicament en projectes, a aportar el nostre granet de sorra. Però sempre, s’acaba rebent més del que es dóna”, admet.

En Xavier ens recorda que, per viatjar a l’Àfrica, abans s’han de tenir presents tots els riscos, des de passar per la consulta del metge de medicina tropical per al subministrament de les vacunes que toquen, fins a la situació sócio-política. “Són països pobres i inestables, corres el risc de trobar-te en una revolta popular”. Tot això sense comptar que els sistemes de comunicació (carreteres, telèfon, internet, ...) són deficients, i que pots trobar-te aïllat.

Com un missioner més

Els visitants com ell s’allotgen en algun dels internats, col·legis, parròquies, o dispensaris que regenten els salesians, i s’integren com si res a la seva tasca missionera. “Vivim el dia a dia acompanyant als salesians que estan allà, en les seves tasques, en el que faci falta. Jugant amb els nens de l’internat, fent activitats amb ells, sortides, camps de treball, donant classes d’espanyol, mirant pel·lícules amb ells, colònies... Acompanyem el meu germà a les celebracions eucarístiques, als funerals, casaments, bateigs. Anem per els poblats a visitar a la gent, fer pregària amb ells, beneir les seves cases i camps”. També intenten afegir alguna cosa d’ells mateixos. “El meu amic és informàtic, una cosa que allà pot ser molt útil, ja que d’informàtics no n’hi trobes gaires. Amb ell repassem també tots els ordinadors”.

Un viatge així no és incompatible amb el turisme. “Aprofitem el viatge per visitar algun lloc més característics, com pots ser una església determinada, un santuari o una mesquita. També visitem la ciutat, altres comunitats religioses que estan allà, els poblats tradicionals, o llocs naturals, com rius, muntanyes. I celebrem certes festes locals, amb les seves danses, cants, ja que són gent molt artística. Però l’objectiu del viatge no és fer turisme, encara que per si sol, el fet d’acompanyar al meu germà en les tasques d’allà, vas coneixen i vivint coses que poden ser més interessants, i autèntiques que les que et puguin organitzar a traves d’una agència de viatges”, afirma.

Trobada de creients

“El poble africà és molt creient, allà tothom professa públicament algun tipus de creença, des de les religions tradicionals, com l’animisme, a les religions més conegudes com la religió catòlica, o la musulmana. Hi ha també moltes sectes. A vegades et pots trobar que un mateix fidel d’una religió practiqui una altra religió. La qüestió es creure en Déu. És molt difícil que un africà et digui que no creu en res. Potser la pobresa, la manca de moltes coses (sanitat, alimentació, treball...) fa que un es plantegi la vida diferent, on els valors canvien”, reflexiona en ser preguntat sobre la qüestió de la fe.

“Això fa”, segueix, “que en les celebracions religioses, et trobis les esglésies plenes a vessar de gent, i de gent jove. El continent africà és jove, més del 40% del seus habitants tenen menys de 15 anys. I a més allà les celebracions, són realment molt alegres i viscudes. Una missa pot durar tranquil·lament dues hores, o més, amb cants, danses,.tambors... i al final et queda que t’ho has passat molt bé. Que aquella celebració religiosa t’ha enriquit, que t’has trobat amb el Crist Viu”. En Xavier creu que “això fa que allà et pugui alimentar la teva fe cristiana, a diferència d’aquí, que t’acostumes a trobar en un ambient fred, on les celebracions són cronometrades amb rellotge, i de pocs joves”, es lamenta.

Salvant les distàncies, és ben bé que en Xavier sabria molt bé com respondre a la pregunta que, segons el Gènesi, Jahvé fa a Caín, i a tots nosaltres: “On és el teu germà?”