Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

-Vacances singulars VII-

(Ramon Bassas/CR) L'estiu del 2010 un grup de matrimonis amics es van animar a fer el «Camí de Sant Jaume» i van compartir moltes grates experiències: el camí, la pregària, el menjar junts, el dormir, les bromes, el bon humor, l'amistat ... Gairebé al final del camí algú –no recorden qui exactament–, mig en broma, mig seriosament, va comentar: «L'any que ve a Jerusalem». “Aquesta és una expressió amb la qual els jueus de tot el món acaben cada any el sopar pasqual”, ens explica Javier Velasco. Professor de Bíblia a l’ISCREB i el cap del Departament d'Animació Bíblica del Centre d'Estudis Pastorals de les Diòcesis Catalanes, formava part d’aquell grup de matrimonis. A Javier Velasco, com saben tots el que el coneixen, li apassiona la Bíblia. Tant que, a més de tot el que fa, forma part de la coordinació de l'Escola d'Animació Bíblica de Barcelona, on hi ha 20 grups diferents de lectura compartida de la Bíblia.

La cuca del viatge, doncs, va començar a fer via dins d’aquell primer grup. “Entre tots, comencem a comentar: «I, per què no?»; «podríem organitzar un viatge a Israel-Palestina», «seria una experiència extraordinària»...  I jo em vaig oferir per veure les diverses possibilitats i per preparar les explicacions bíbliques, encara pensant a dos anys vista, per al 2012, perquè tothom pogués fer una mica de guardiola”.

D’un grup d’amics a 78 pelegrins

Des de la idea a la seva realització van passar “dos anys animant-nos, estalviant, il·lusionant-nos”. Una cosa que va començar entre un grup d'amics, va acabar amb un viatge de pelegrinatge  a Terra Santa, a l'agost del 2012, en el qual hi van participar 78 persones, de totes les edats, inclosos matrimonis de diverses edats i un grup important de joves.

“Vam iniciar l’«aventura» a l'aeroport de Barcelona rumb a Tel Aviv, i des d'allà amb dos autocars fins a un hotel a Betlem. L’endemà ja visitàvem Natzaret, un petit llogaret en temps de Jesús, el lloc de l'anunciació del seu naixement, el lloc on va viure juntament amb Maria i Josep molts anys”. Després van visitar Canà de Galilea, “on l'evangeli de Joan narra el primer signe de Jesús, i on els casats vam renovar les promeses del nostre matrimoni”, recorda Velasco amb emoció. Van continuar fins Haifa, actualment una ciutat moderna, però on està enclavat el Mont Carmel, “lloc de tantes «aventures» del profeta Elies. En tots els llocs vam tenir l'oportunitat de llegir, meditar, evocar diversos passatges bíblics esdevinguts en ells”, diu aquest fill de de Medina del Campo (Valladolid) que des dels 11 anys viu a Catalunya.

Programa apretat pels escenaris de l’Evangeli

El programa era apretat. “El tercer dia vam tenir l'oportunitat de visitar Tabgha, lloc on una tradició mil·lenària situa la multiplicació dels pans i els peixos, prop d'allí la Muntanya de les Benaurances i l'església del primat de Pere, tots ells amb records importants de la vida pública de Jesús. Després vam visitar les ruïnes arqueològiques de Cafarnaüm, on s'ubiquen les restes d'una sinagoga del s. IV, construïda sobre els fonaments d'una altra sinagoga anterior, del temps de Jesús, i molt propera una església construïda sobre les restes arqueològiques de la qual sembla va ser la casa de Pere, segons una tradició molt antiga. Tot això recordat, evocat amb lectures evangèliques, que a partir de llavors ens resulten més properes. El nostre recorregut seguia amb un passeig amb vaixell pel llac Tiberíades (o mar de Galilea), on van transcórrer tants esdeveniments de la vida de Jesús i de la primera comunitat dels seus seguidors, i on vam poder fer una estona de pregària en silenci, enmig del llac, parat el vaixell. Va culminar el dia amb la pujada a la Muntanya Tabor, lloc on la tradició situa la Transfiguració de Jesús i on, actualment, hi ha una església que recorda les tres tendes que va proposar Pere a Jesús, per a Ell, per a Moisès i per a Elies”.

“El Jordà, amb la renovació del baptisme, va inaugurar les visites de l’endemà”, on es mantingué el frenètic ritme de visites. Quan vam acabar, vam anar a Kirbet Qumran, on es troben les restes de l'emplaçament d'una comunitat monacal jueva, segurament essènia, contemporània de Jesús, i els llocs on en onze coves diferents es va trobar, entre 1947 i 1956, el llegat bíblic i literari jueu més antic conegut, amb pergamins que van des del s. III aC  al I dC. El viatge el vam seguir per Jericó, la mar Morta (on vam tenir l'oportunitat de banyar-nos) i, finalment, Betània, on Jesús va passar tants moment a casa dels seus amics Marta, Maria i Llàtzer.”

De Betlem a Jerusalem

De la vida pública de Jesús van anar als seus inicis. L’endemà visitaven Betlem, lloc on els evangelis de Mateu i Lluc situen el naixement de Jesús; Eim Karem, on la tradició ubica el lloc de trobada de Maria i la seva parenta Elisabet, i on va néixer i va viure, abans de retirar-se al desert, Joan Baptista, i, finalment la ciutat nova de Jerusalem. “A Betlem vam tenir l'oportunitat de participar de l'eucaristia dominical i de la seva hospitalitat amb la comunitat cristià-palestina del lloc”, recorda..

I del neixement a la Passió. Així, la resta de l'estada va transcórrer a Jerusalem, amb visites a la Muntanya de les Oliveres, Mont Sió, Basílica de la crucifixió i de la Resurrecció, Mur occidental del Temple (Mur dels Laments), esplanada de les Mesquites, etc. “Tot un recorregut pel temps, evocant esdeveniments de l'Antic i del Nou Testament, de la història, dels fonaments de la nostra fe”, diu Velasco amb orgull, per qui el viatge de l’any passat “no va deixar a ningú indiferent i que ens porta constants records cada vegada que llegim ara un text bíblic o l’escoltem a l’assemblea dominical”.

I aquest any?

A Velasco l’experiència no li va deixar indiferent. I, com dos anys abans, va dir-se de nou que l’any que ve, també Jerusalem. “Aquest any, a part de les vacances familiars, sobretot uns quants dies de descans amb la meva esposa, torno amb un grup de peregrinació a Terra Santa, amb la intenció de tornar a "llegir" el cinquè evangeli, el de la terra de Jesús, com el va anomenar Pau VI”.