Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri - CR) “Hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna; hem caigut en l’actitud hipòcrita del sacerdot i del servidor de l’altar, dels quals parla Jesús a la paràbola del Bon Samarità: mirem el germà mig mort a peu del carrer, potser pensem “pobret”, i continuem el nostre camí, no és la nostra tasca; i amb això ens tranquilitzem, sense problemes de consciencia”. Aquestes paraules del papa Francesc, són les que fa seves Francesc Romeu, rector de la parròquia de Sant Bernat Calbó del Poblenou de Barcelona on aquest dimecres es van tancar una cinquantena d’immigrants desallotjats d’un nau industrial del barri. 

Per emmarcar aquesta situació Francesc Romeu, tot i ser també periodista, explica a CatalunyaReligió.cat que no vol fer grans discursos teòrics ni anar contestant entrevistes. Que només hem llegir el discurs del papa Francesc a Lampedusa en una visita a una de les zones d’arribada d’immigrants al sud d’itàlia on els darrers anys han mort més sense papers. “O ens posem a fer gestos com demana el papa Francesc, o ens equivocarem”, explica Romeu, que diu que “se’ls ha acollit per dignitat”.

De fet, ja feia un parell de mesos que arran d’un altre desallotjament es va plantejar aquesta demanda a la parròquia, acollir de nou una tancada d’immigrants com la del 2001 a Santa Maria del Pi. Per això, diu Romeu que “quan vaig sentir que el papa deia això, vaig respirar. Si ara el papa vingués a Barcelona, igual que ha anat a una favela al Brasil, ara l’hauriem de portar a Sant Bernat Calbó”.

També, refugiant-se en les paraules del papa, Romeu diu que no vol aparèixer com a portaveu en el mitjans i que amb el discurs del papa l’Església ja ho té tot dit. Per això, més que opinar demana en la conversa amb CatalunyaReligió.cat que reproduïm la idea del papa de la globalització de la indiferència: “La cultura del benestar ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles als clams dels altres, ens fa viure en bombolles de sabó, que són maques, però no són res, són el miratge de la futilitat, del provisional, que porta a la indiferència cap als altres, és més, porta a la globalització de la indiferència. En aquest món de la globalització hem caigut en la globalització de la indiferència. Ens hem acostumat al patiment de l’altre.”

“Ho hem fet perquè ens toca”, explica Francesc Romeu sense voler donar-hi gaires voltes més. “El Poblenou és el barri on tenim les naus industrials ocupades i no podem ignorar aquesta realitat. A més, entre la població hi ha una consciència molt estesa i clara que són no xusma, són veins del barri. La comunitat veu que són persones vulnerables, que viuen entre nosaltres. Veiem que són gent que treballa en el que pot, que vol guanyar-se la vida, que són agraïts quan els dones alguna cosa perquè la venguin al drapaire”. Per això, conclou que “Si no hagués obert les portes de l’Església, al setembre hauria hagut de fer les maletes”.

També reconeix que “hi ha un sector que no ho veu tant clar. Quan els desallotjaven també hi havia gent que els insultava. Però entre la comunitat cristiana hi ha una sensibilitat molt clara. Ho vaig veure ahir mateix a la missa: la primera que va aplaudir va ser una immigrant argentina. Són cristians que viuen l’Evangeli i que creuen que s’ha de posar en pràctica. És Mateu 25: “Era foraster i em vareu acollir (Mt 25,35)”.

Amb aquest criteri, ha trobat el suport de dos capellans més que estan seguint més directament la tancada, el delegat de Pastoral Social de l’arquebisbat de Barcelona, Josep Maria Jubany, i l’exmissioner Salvador Torras. També l’ajuden algunes persones de Càritas i el mateix dimecres va rebre la trucada del bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull per mostrar la seva disposició a ajudar. “’Heu d’estar al costat de la gent’, em va dir el bisbe Sebastià per telèfon”, asegura reconfortat Romeu.

Altres mostres de suport arriben de sectors socials ben diversos a través del compte de twitter personal de Francesc Romeu, que en 24 hores no ha parat d’augmentar els seguidors.

Decisió del Consell Pastoral

Francesc Romeu és rector de tres parròquies del Poblenou que treballen conjuntament. També respon a la tradició d’un barri amb una comunitat parroquial molt participativa. Per això, quan fa dos mesos va arribar la proposta de fer una tancada de protesta, va ser un tema que va afrontar el Consell Pastoral de la parròquia.

El Consell va acceptar amb tres condicions. Primer que els qui participessin en el tancament fossin els senegalesos afectats, els qui necessiten un sostre, i no gent vinculada a altres reivindicacions i moviments. També que fos per un temps limitat, que finalment serà una setmana: “ells mateixos veuen que no es pot reproduir en una església el mateix que en una nau industrial abandonada”. I, a més, que la tancada respongués a una reivindicació concreta i viable, com és el que es demana: un sostre per aquestes persones, no papers per a tothom.

Romeu explica que la tancada no està generant problemes. En realitat, no és una tancada permanent i durant el dia els que protesten surten a guanyar-se la vida buscant ferralla i menjar. També ha coincidit amb els horaris d’estiu i només hi havia una missa programada per diumenge que es traslladarà al temple veí de Santa Maria del Taulat. ,

“Sobretot, ho hem fet perquè ens toca”, va repetint Romeu abans de penjar el telèfon i marxar a dinar amb els capellans que li donen suport.