La presa de possessió del nou bisbe de Tortosa fa de pont entre tots els territoris de parla catalana i reivindica la unitat pastoral d’una diòcesi a cavall de Catalunya i València.
(Jordi Llisterri –CR) Els goigs a la Mare de Déu de la Cinta, a la Mare de Déu dels Desemparats i El Virolai són els tres cants que han tancat la cerimònia que ha donat la benvinguda a Enrique Benavent com a nou bisbe de Tortosa.
Aquest dissabte al matí han omplert la catedral tots els bisbes de Catalunya, de Balears i de València (només faltava el d’Oriola-Alacant), altres bisbes amics de Benavent, i clergat, religiosos i fidels de Tortosa i de València, la diòcesi d’origen de Benavent. Entre ells, l’acte també ha reunit tots els seus antecessors a la seu de Tortosa: dos cardenals, Ricard Maria Carles i Lluís Martínez Sistach; i l’actual bisbe de Mallorca, Xavier Salinas.
Enrique Benavent s’ha presentat als seus nous diocesans amb una densa homilia de contingut teològic sobre el ministeri episcopal. S’ha presentat com a “servent”, “enviat per l’Església”, “confiat en l’Esperit”, i com “una ovella del Senyor”. Després de diverses cites de Sant Agustí i de papes com Joan XXIII i Joan Pau II, s’ha emmirallat en les paraules del papa Francesc en la homilia crismal, en el que “el ministeri del bisbe no acaba en l’Església” i està al servei de tothom per “intentar sembrar esperança”.
“No podem solucionar tots els problemes del nostre món, però tampoc podem quedar indiferents davant d’aquells que necessiten un signe o una paraula que faci renéixer l’alegria i l’esperança en el seu cors”, demanat als cristians de Tortosa. Per fer-ho, ha tancat l’homilia demanant unitat i comunió per ser creïbles: “La comunitat cristiana que viu en la unitat, és una comunitat alegre. Davant de les dificultats que avui experimentem en l’Evangelització fàcilment podem caure dins de la mateixa església en la temptació d’acusar-nos els uns als altres de ser els culpables de la situació que estem vivint. Actuar aixina no és viure la caritat. Això no soluciona res”.
L’acte d’entrada a la diòcesi –que s’ha fet pràcticament tot en català- l’ha obert Jaume Pujol. Com a arquebisbe metropolità de Tarragona ha entregat el bàcul al nou bisbe. Pujol ha remarcat la importància d’una seu amb 1.700 anys d’història: “¿quina església local pot mostrar haver ofert al món tants sants, màrtirs, papes, reis, artistes, científics, arquitectes...?”. I entre els sants -Sant Salvador d'Horta, Sant Francesc Gil de Frederich, màrtir al Vietnam, Santa Maria-Rosa Molas, Sant Enric d'Ossó, i Sant Pere Màrtir Sant- i els vint beats que té la diòcesis, ha recordat que en la beatificació de Tarragona del 13 d’octubre s’hi sumaran quinze màrtirs més.
Des de la diòcesis, la benvinguda li ha donat el qui fins avui era administrador diocesà, Josep Lluís Arín. En la intervenció més afectiva i propera ha glossat també els orígens històrics de la seu tortosina per proclamar la “singularitat d’una Església local que abraça dues províncies i dues autonomies però que tenim una unitat pastoral, lingüística i cultural, i sobretot de fe. Una unitat antiga i viva”. Arín també ha protagonitzat el moment més emotiu de la cerimònia quan ha acostat al bisbe el reliquiari de la Cinta per la seva veneració.
A més de la trentena de bisbes que han acompanyat Benavent, i els abats de Montserrat i Poblet, també s’ha fet presents a la catedral de Tortosa nombroses autoritats locals de Catalunya i València encapçalades per la vicepresidenta del Govern de Catalunya, Joana Ortega, i el president de les Corts Valencianes, Juan Cotino.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.