(Bisbat d'Urgell) L'arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, va presidir aquest divendres al Centre de Congressos Lauredià la desena edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell, que enguany s'ha centrat en el tema "La comunicació interpersonal en la societat xarxa". L'arquebisbe va compartir la taula presidencial amb el Cònsol Menor de Sant Julià, Manel Torrentallé, que va destacar la importància del tema triat i va agraïr la continuïtat de la Càtedra a la Parròquia laurediana, i pels ponents convidat a la present edició: el periodista Josep Cuní, director i presentador del programa "8 al dia"; Salvador Giner, sociòleg i director de l'Institut d'Estudis Catalans; i Francesc Torralba, professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull i director de la Càtedra de Pensament Cristià.
Joan Enric Vives va donar la benvinguda a les més de cent cinquanta persones que omplien la sala, entre les quals l'Ambaixador d'Andorra davant la Santa Seu, Jaume Serra, l'Ambaixador d'Espanya a Andorra, Alberto Moreno, el Conseller Major de Sant Julià, Carles Alvarez Marfany i el Rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida.
La desena jornada va tenir una assistència de les més altes registrades. L'arquebisbe va encetat la jornada compartint la reflexió que ens trobem en una cruïlla de la història, propiciada per la ràpida evolució de les tecnologies aplicades a la comunicació i per la manera com aquestes tecnologies estan transformant la societat. Una cruïlla, va dir l'arquebisbe, és un lloc de trobament i de discerniment, la qual cosa ens impel·leix cada cop més a potenciar allò que és essencial i a transmetre-ho amb missatges clars i entenedors. Però una cruïlla és alhora un lloc on no t'hi pots quedar, si no és amb risc de caure en la banalitat o la superficialitat, per la qual cosa cal prendre un camí malgrat no tenir la certesa absoluta que sigui la millor opció. En aquest sentit, va recordar les paraules del Papa Francesc quan deia que prefereix "una Església que s'equivoca per fer quelcom que no pas una Església que emmalalteix per quedar-se tancada en ella mateixa".
Tot seguit, el periodista Josep Cuní va parlar d'"El valor de la comunicació en la societat xarxa". Va encetar el tema fent autocrítica de la professió periodística i constatant que el telèfon mòbil ha canviat substancialment i en molt poc temps tant els hàbits socials com els hàbits professionals dels periodistes. El mòbil, reflexionava Cuní, ha canviat la nostra mirada sobre la realitat, restant distància crítica sobre els fets del dia a dia i afegint confusió a l'hora de discernir allò que és realment notícia d'allò que és merament anecdòtic o banal. Una confusió que s'afegeix a la que patim a conseqüència de la crisi instal·lada des de fa uns anys en la nostra societat, i a la qual se suma encara un altre factor de distorsió, com és creure'ns que podem dissenyar i determinar el futur quan el futur és, per naturalesa, imprevisible. Aquest clima de confusió, concloïa Cuní, ens fa anar esverats: el neguit per la immediatesa provoca que acabem transmetent obvietats i anul·la gairebé tota possibilitat de reflexió.
Salvador Giner va coincidir en moltes de les apreciacions exposades per Josep Cuní, tot i que va plantejar la seva conferència, titulada "La comunicació interpersonal en la societat digital", més aviat a la manera socràtica, formulant preguntes més que no pas oferint respostes. Va començar amb una "reflexió cautelar" respecte de la "dèria del món modern de posar etiquetes a la societat humana", i desmuntat el "mite" que vivim actualment en la "societat de la comunicació", atès que "no hi ha comunicació sense diàleg". Des del seu punt de vista, les tecnologies actuals ens ofereixen succedanis de comunicació: "bocins d'informació sovint intranscendents, que ens apropen gairebé a crits primaris". I es demanava si "allò que ens fa humans és transmissible a través d'aparells com el telèfon mòbil", i, anat encara més enllà, si "la tecnocultura és compatible amb el creixement humanista". Giner afegia que possiblement hauran de passar deu o quinze anys abans que puguem tenir alguna primera resposta a aquestes qüestions, però expressava alhora la seva confiança en què "sempre hi haurà una possibilitat de tria personal, per petita que sigui, tinguem o no un mòbil a les mans".
El seminari va continuar a la tarda amb la ponència de Francesc Torralba, titulada "La recerca de sentit en l'univers digital". Partint de la premissa que un dels trets essencials de l'ésser humà és la recerca de sentit a la seva existència. Torralba es demanava en quina mesura aquesta recerca és possible a través de les xarxes virtuals de comunicació, les quals sovint ens poden provocar una sensació de soledat o de buidor, i alhora es plantejava quin encaix poden tenir en aquest univers virtual institucions com la família l'escola o l'Església, que són les que tradicionalment han exercit la tasca de proporcionar un sentit, personal i social, de l'existència.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.