Pròrroga de dos anys pels testaments atorgats davant dels rectors

(Generalitat de Catalunya) El conseller de Justícia, Germà Gordó; el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en representació de la Conferència Episcopal Tarraconense, i el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, han signat aquesta tarda un conveni de col·laboració per protocol·litzar els testaments atorgats davant rector, que s'estima que actualment poden ser al voltant de 10.000 a tot Catalunya.

Es tracta de respectar la voluntat testamentària dels qui van fer un document amb les seves darreres voluntats davant del rector d’acord amb la llei del moment, sense que la persona pogués preveure que un canvi legislatiu impediria la seva plena eficàcia.

El Conveni estableix un marc general de col·laboració entre les tres institucions signants amb la finalitat d’impulsar accions conjuntes per dur a terme la protocol·lització notarial d’aquests testaments i establir un pla d’actuació conjunt.

Aquest Acord ha estat possible gràcies a la col·laboració del Col·legi de Notaris, que contribuirà de forma gratuïta a la protocol·lització d’aquests testaments. I, alhora, servirà per reconèixer el servei de l’Església a aquells ciutadans i ciutadanes que no van fer testament davant notari per fer arribar les seves últimes voluntats.

Amb aquest Conveni es constitueix una comissió de seguiment integrada per un representant de cada institució, que en farà un seguiment tant del Conveni com del Pla d’actuació, entre d’altres.

El Govern ja va aprovar al desembre passat un decret llei per ampliar en dos anys, fins al novembre de 2014, el termini per protocol·litzar els testaments atorgats davant rector, que expiraven l’1 de gener de 2013. D’aquesta manera es respecta la voluntat testamentària, peça clau de la normativa successòria de Catalunya, i s’evita la problemàtica que generaria la invalidesa sobrevinguda d’aquests testaments.

El testament atorgat davant rector estava regulat en el Codi de successions, legislació que va ser substituïda pel llibre quart del Codi civil, en vigor des de l’1 de gener de 2009. No obstant això, la complexitat que suposa la protocol·lització ha provocat que siguin molts els testaments atorgats davant rector que no han estat degudament actualitzats.

Antecedents

La Llei 10/2008, de 10 de juliol, del Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, va entrar en vigor l’1 de gener de 2009 i va deixar en desús la figura del testament davant rector, ja que pertanyia a una època en què la figura del notari no estava estesa per tot el territori català, la qual cosa explicava, sobretot en el món rural, que, mitjançant els capellans, es formalitzessin documents amb les darreres voluntats.

Per tal de donar emparament a les conseqüències de l’extinció d’aquesta figura, el Llibre quart va establir que els testaments davant rector caducarien en cas que no es protocol·litzessin en un termini de quatre anys a partir de l’entrada en vigor de la nova llei, sempre que el testador hagués mort anteriorment, o, si el causant moria després de l’entrada en vigor del llibre quart, el mateix termini a comptar des del moment de la defunció.

El Govern va considerar necessari ampliar en dos anys més el termini per tal de protocol·litzar els testaments atorgats davant del rector. Així doncs, es va modificar la disposició transitòria tercera de la Llei, per fixar el termini per dur a terme aquest procés en sis anys a partir de l’entrada en vigor del llibre quart.