Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Encara que no comparteixi les seves conviccions, un professional sanitari ha de conèixer com afronta un pacient des de les seves creences el final de la vida. Més enllà del tractament estrictament mèdic, només així podrà oferir una atenció integral al malalt i a la seva família. Amb aquesta finalitat l’Obra Social “la Caixa” ha editat la guia, “Atenció religiosa al final de la vida. Coneixements útils sobre creences i conviccions”.

El llibre és una guia amb la informació bàsica i breu sobre les principals creences religioses adreçada al personal sanitari. Els textos s’han elaborat amb la participació d’experts i membres de cada confessió i l’edició l’ha coordinat l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR).

“És un llibre treballat amb respecte, i un valuós instrument per transmetre el respecte a les conviccions de cadascú”, va explicar el director de l’Obra Social “la Caixa”, Jaume Lanaspa, en la presentació de la guia que es va fer la setmana passada al Palau Macaya de Barcelona. Lanaspa va explicar com el projecte s’emmarca en el “Programa d’atenció integral a persones amb malalties avançades” que des del 2008 ha atès més 100.000 persones. A través del Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) s’ha creat una xarxa de professionals i voluntaris a d’hospitals i als serveis d’atenció domiciliaria per afrontar, a més de malestar físic, el malestar emocional i espiritual.

El director de l’AUDIR, Francesc Torradeflot, va explicar com s’ha elaborat la guia per incidir “en aquells aspectes que fossin útils per al personal sanitari” i de manera que “les confessions religioses s’hi sentissin còmodes”. Així, el text presenta de les diverses conviccions i tradicions religioses els principis bàsics, els rituals fonamentals, i una selecció de textos i oracions relacionades amb el confort espiritual i el sentit de la vida i de la mort. Alhora, es faciliten algunes nocions sobre l’organització de cada confessió per facilitar el contacte amb seus agents o els responsables de l’atenció espiritual.

El text inclou aquestes referències de les grans religions presents al nostre país amb les seves diverses denominacions, de les minories religioses i també l’orientació per les conviccions no religioses com l’ateisme. Són 14 en total.

En l’acte també van intervenir el capellà Xavier Sobrevia i l’oncòleg Xavier Gòmez-Baptiste, col·laboradors del “Programa d’atenció integral a persones amb malalties avançades”. Sobrevia va destacar com “l’atenció espiritual està contemplada per la Organització Mundial de la Salut i s’ha de tenir en compte per una atenció integral al pacient perquè pugui morir en pau”, i Gòmez-Baptiste va remarcar la dimensió pràctica de la guia i com “l’atenció religiosa és un valor afegit al programa de l’Obra Social”.

Tancar el cercle

La part central de l’acte va ser una conferència del filòsof Francesc Torralba, que va elogiar “el buit que omple el llibre en la pràctica sanitària”. Torralba va situar la importància de l’atenció espiritual en el moment de la mort; “moment en el que es produeix una alteració de la vida espiritual”, bé sigui entrant en crisi les pròpies conviccions o refermant-les.

Va situar la necessitat de consol com a única sortida quan els mitjans mèdics s’esgoten: “esperar que la ciència o la tècnica siguin font de consol és utòpic”. I, quan aquest procés es pot viure de forma lúcida, encara és més necessari que “tots els qui envolten el malalt treballin per la tranquil·litat de la seva ànima”. En aquest aspecte, “l’acompanyament és definitiu”, igual que tot allò que ajudi al pacient a reconèixer tot el que ha estat positiu de la seva vida i que li “permeti morir havent tancat el cercle”.

Per això, en tancar l’acte, Jaume Lanaspa va atrevir-se a demanar als assistents que “si algú creu que un altre ha fet una cosa valuosa, que no esperi al final de la vida per dir-li”.